Morro: «El camp balear ha reaccionat a les crisis incorporant joves»

També destaca els immigrants per ocupar mà d'obra

TW
0

El conseller d'Agricultura i Pesca, Mateu Morro, ha assenyalat que «el camp balear, després de tocar fons en desaparició d'actius i abandonament de les explotacions, ha reaccionat a la psicosi de vaques boges, llengua blava i sequera amb la incorporació de joves». Morro, que digué ser «prudentment optimista, ja que hi ha molts problemes que afecten el sector», indicà que la crisi produïda per la manca de mà d'obra s'està pal·liant amb immigrants, «i si milloram substancialment les nostres estructures comercials, el sector podrà viure millor».

Recordà que les Balears pateixen un «problema greu» de sequera, agreujat per la salinització d'aigües en algunes zones, «que ha obligat el Govern a atorgar ajudes per valor de 2.000 milions de pessetes, a les quals cal afegir 200 milions més del Ministeri d'Agricultura». El conseller destacà que la sequera ha suposat la desaparició d'ametllers i garrovers, morts per manca d'aigua, i la inexistència de collita de cereals a zones com el Pla». Subratllà que la insularitat té un «alt cost per a l'agricultura, ja que ha calgut comprar aliment per al ramat a la Península i hem d'assumir el transport dels materials sobrants dels escorxadors a incineradores de Catalunya o del País Valencià».

Assenyalà que la superació de la crisi de les vaques boges, «que quasi ha provocat la desaparició de la carn de vacú», a més del control de la malaltia de la llengua blava i les ajudes per la sequera, «han de servir per establir a tots els sectors unes bases de comercialització semblants a les del sector hortícola, modèlic a les Balears». Morro lamentà la manca d'una estructura comercial forta en el sector lacti, especialment a Mallorca, «ja que Menorca és diferent», i es mostrà favorable a donar suport a la iniciativa de Lleters de Mallorca, amb el suport afegit del grup industrial Fontanet, «per constituir un gran grup de comercialització de la llet».

Digué que el sector lacti té motius per queixar-se, sobretot quan cobra per litre entre 42 i 44 pessetes, «preu per sota del peninsular, que té menys costs productius», com a conseqüència de «l'entrada de llets de dubtosa qualitat i a punt de caducitat, en alguns casos, per ser utilitzades a les destinacions de turisme més econòmiques». Mostrà la seva confiança que la Unió Europea inclogui finalment les ajudes a la producció de fruits secs de manera definitiva, ja que afecta un total de 75.000 hectàrees, 60.000 de les quals d'ametlla, i a més de 13.000 agricultors, que han fet un gran esforç de modernització».