Jaume Garau: «A Europa si no ets Estat no ets res»

-Les Balears són prou conegudes a Europa sobretot pel turisme. Però quina visió té Europa de la realitat illenca?
-En general no es té consciència dels nostres trets principals. Ni tan sols se sap que parlam català. Quan hi anaren els Joves per la Llengua es pensaven que érem del Principat i passarà el mateix quan ens manifestem ara, però a poc a poc anam fent forat.

-Quina és la situació oficial del català davant la Unió Europea?
-Europa ens ha dit que l'oficialitat del català depèn de l'Estat espanyol. A qui t'has de girar ara és cap a Madrid que fins ara es llevava la responsabilitat de sobre. Fa deu anys es va aconseguir un mínim reconeixement del català a la Unió Europea però aquest és tan fluix que l'únic que s'obliga és a traduïr els tractats a la nostra llengua, uns documents que no llegeix quasi ningú. Ara farem que el Parlament balear insti l'Estat a reconèixer el català com a llengua oficial.

-Quina tasca fa la oficina del PSM a Europa?
- Intentam canalitzar qualsevol iniciativa de les encaminada a defensar els interessos de les Illes. Les més conegudes varen ser les de la depuradora de Sant Jordi o la denúncia del dèficit fiscal que patim. També miram que tota la producció legislativa tingui en compte els interessos de les Illes.

-Voleu dir que no hi ha altre partit que miri per aquests interessos?
-En teoria, les Illes tenen el diputat del PP, Carlos Ripoll, però és increïble perquè amb un any i mig les iniciatives dels populars han estat nul·les. Les úniques iniciatives que ha realitzat Carlos Ripoll al Parlament europeu han tingut com a objectiu fiscalitzar el Pacte de Progrés. El PSOE, Esquerra Unida i Unió Mallorquina estan desapareguts.

-Com funciona aquesta oficina?
-Jo estic desplaçat a Bèlgica però tenim un equip de suport que treballa a Palma. Formalment estic adscrit amb els assistents de l'europiputat Pere Esteve però el PSM fa feina pel seu compte.

-A què es deu ara aquest gir del PSM tornant a fer sorgir les velles reivindicacions d'autodeterminació que semblaven un poc arraconades?
-Aquesta demanda suposa en primer lloc una gran passa qualitativa. La seva presentació ha vingut motivada també per l'experiència que hem tingut de com funciona la Unió Europea sobretot quan es comprova que els estats estan recuperant competències que pertanyen a les autonomies amb l'excusa que Europa marca les polítiques generals. La Unió Europea ha suposat fer passes enrere ja que per coses que abans teníem reconegudes ara hi hem de tornar a lluitar. Per exemple la llengua catalana tenia un mínim reconeixement a l'Estat espanyol. Per Brussel·les no estam reconeguts com a illa.

- Quina repercussió real pot tenir que es reconegui el dret a l'autodeterminació de les Illes?
-Per començar s'entraria en contradicció amb l'Estat espanyol. Els Parlaments Basc i Català es varen pronunciar el 97 a favor del dret de l'autodeterminació. Si el Parlament europeu reconegués aquest dret s'entraria en una gran contradicció jurídica, ja que Madrid no el reconeix. El més important és que si s'aprova la moció a l'Estat espanyol no li quedarà més remei que reconèixer aquest dret i acceptar-lo.

-Però, i si la proposta no arriba a bon port?
-Si la proposta no prosperàs, la UE haurà de donar uns arguments ben sòlids. Si la història del Parlament europeu està farcida de pronunciaments en favor del dret a l'autodeterminació m'agradaria saber quina excusa posaran. A l'afirmació de drets fonamentals la UE es diu que com que el poder públic emana dels ciutadans s'ha d'exercitar d'acord amb aquests. No parla d'entitats estatals o que la sobirania correspon als estats i per aquí podem trobar una escletxa. En vista del ressò que ha tingut la iniciativa ens plantejam elevar aquesta proposta al Partit dels Pobles d'Europa perquè l'assumeixin totes les forces nacionalistes. La darrera passa que hem de fer és bloquejar de preguntes la Comissió Europea per tal de forçar que es debati al ple del Parlament.

-Què és el que farà l'expedició nacionalista a Brussel·les?
-Farem tres tasques. No serà una expedició de dirigents i càrrecs sinó de gent de base, com a societat civil. La primera serà registrar aquesta pregunta al Parlament europeu amb procediment urgent per la qual cosa tindran tres setmanes només per contestar-nos. També volem recollir adhesions dins l'agència europea, dins del grup de nacions sense estat i dins el Parlament europeu per aconseguir a mig termini forçar que es debati. En tercer lloc durem a terme una tasca de sensibilització ciutadana. Per això farem un díptic explicant la situació real de les Illes i ens manifestarem pels carrers de Brussel·les. També anirem al comitè de les regions, a la comissió europea, al Consell d'Europa.

-El PSM ha entrat dins de la principal federació de partits nacionalistes d'Europa. Quin paper tindran els nacionalismes dins l'Europa del futur?

-En l'aspecte quantitatiu el pes dels nacionalistes és molt diferent segons el país. A l'Estat espanyol hi ha una forta implantació així com a països com Àustria, Gran Bretanya o Bèlgica. A llocs com Portugal o França no existeixen o estan molt minoritzats. El PDPE ha passat de tres eurodiputats a tenir-ne catorze. El creixement és exponencial. Crec que representam una avantguarda ideològica a Europa i de fet el Parlament recull les nostres iniciatives. Actualment la UE està bloquejada i hi ha un desànim fort ja que ni el partit conservador ni el socialista donen respostes.

-Dins d'aquesta Europa centralista que aposta pels estats. No hi ha un temor que es demonitzin els nacionalismes per part dels partits centralistes?
-Fins ara els nacionalistes havíem caigut a la trampa que la Unió Europea era terra promesa. Ens havien dit que les fronteres caurien. Això havia de fer que les entitats estatals es reduïssin. Fa quinze anys que hi som i això no ha estat així. La Unió Europea ha suposat un reforçament dels estats. A més està agredint als mínims autonòmics que teníem. Al País Basc quan varen aconseguir el concert econòmic, és Brussel·les qui ha portat als tribunals i qüestionat la seva legalitat. En segon lloc a Europa si no ets Estat no ets res. Fins ara estavem acostumats que estats petits com Luxemburg eren presents però ningú no s'ho plantejava. L'entrada de Malta farà repensar a molta gent que un país que té la meitat de la població de les Balears tingui cinc diputats al Parlament europeu i quatre vots al Consell Europeu, quan l'Estat espanyol ens està negant tenir la circumscripció electoral dels Països Catalans, i nega la participació al Consell d'Europa. També hi ha la paradoxa que el català no sigui oficial o que el maltès o el lituà sí tenguin aquest estatus.