Sampol veu Malta com a possible model per a les Balears

El vicepresident clausurà la XXXIII edició de la Universitat Catalana d'Estiu

TW
0

JOANA NICOLAU.Enviada especial a Prada.
El vicepresident del Govern, Pere Sampol, clausurà a Prada la XXXIII edició de la Universitat Catalana d'Estiu amb un missatge de força nacionalista i reivindicatiu en el qual les referències a la república de Malta i les comparacions amb les Balears tingueren una rellevància especial. Amb l'anunci del PSM de demanar a Brussel·les el dret d'autodeterminació de les Illes Balears, Pere Sampol afirmà «Malta serà en pocs anys membre de ple dret de la UE. Tal volta aquesta sigui una bona oportunitat per aprendre, nosaltres també, com s'ho fa un Estat independent que té la meitat de territori de Menorca i la meitat de la població de les Illes Balears per gestionar els seus recursos, el seu autogovern i preservar la seva identitat».

En un context en el qual la contribució de l'Estat espanyol és notablement inferior a la nostra aportació i «els dos partits majoritaris segueixen sense voler posar les bases per adaptar l'Estat a la seva realitat plurinacional», Sampol, deixà, entre interrogants, la possibilitat d'haver d'imitar el cas de Malta i «exigir la sobirania total». «Espanya no pot arrossegar per més temps la vella cultura de l'expoliació econòmica que va practicar Castella durant l'edat mitjana... Si aquesta situació es manté, quan arribin cicles econòmics no tan favorables, la injustícia serà insostenible. Potser aquest és el moment perquè els illencs comencin a preguntar-se fins a quin punt és beneficiós pel seu benestar formar part d'una Espanya tan avara que els fa ciutadans de primera a l'hora de pagar impostos i de tercera a l'hora de rebre inversions», plantejà.

El líder nacionalista, aclamat per tots els assistents amb una forta ovació, al·ludí al finançament autonòmic posant en relleu algunes de les darreres xifres conegudes per destacar que «l'autogovern no és tal si no disposa dels recursos suficients per actuar» i «els ciutadans de les Balears no disposam de la soberania econòmica que ens permeti solucionar els greus problemes que amenacen la nostra qualitat de vida».

Per a la construcció nacional, Sampol també féu una menció específica als mitjans de comunicació reclamant el final de la «identificació d'Espanya com a única realitat d'expressió castellana» que té en la «criminalització del nacionalisme democràtic gairebé la seva obsessió diària». En aquest sentit, el vicepresident anuncià la signatura, prevista per aquesta tardor, del conveni amb la Generalitat de Catalunya «per crear un espai comunicacional en català i amb continguts propis». La fórmula permetria la recepció simultània de les emissions amb desconexions territorials, augments dels continguts informatius de cada un dels àmbits, i previsions amb vista a la digitalització de les emissions.

La situació de la nostra llengua també formà part substancial del parlament de Sampol. Amb motiu de la celebració de L'any Europeu de les Llengües Minoritzades i amb el malestar palès de l'exclusió del català en aquesta campanya, exposà que al seu entendre «hi ha motius suficients per presentar una demanda per discriminació davant el tribunal europeu de defensa dels drets humans». Per aquest objectiu, acte seguit al seu discurs Sampol esmentà que els assessors jurídics del PSM-Entesa Nacionalista estan estudiant les possibilitats de la demanda per més endavant fer una crida a altres partits de signe nacionalista dels Països Catalans perquè s'hi adhereixin i tenir més ressò.

Ramon Barnils
Prèviament a l'acte de clausura es presentà oficialment el Grup de periodistes Ramon Barnils. Una associació integrada per una cinquantena de periodistes que cerca aconseguir alguns dels pressupòsits esmentats per Sampol resumits en un periodisme independent i lliure des d'una òptica dels Països Catalans. Dues premisses que postulava Barnils i que mesos després de la seva mort cerquen un reconeixement.