JOANA NICOLAU.Enviada especial a Prada.
El vicepresident del Govern, Pere Sampol, clausurà a Prada la
XXXIII edició de la Universitat Catalana d'Estiu amb un missatge de
força nacionalista i reivindicatiu en el qual les referències a la
república de Malta i les comparacions amb les Balears tingueren una
rellevància especial. Amb l'anunci del PSM de demanar a Brussel·les
el dret d'autodeterminació de les Illes Balears, Pere Sampol afirmà
«Malta serà en pocs anys membre de ple dret de la UE. Tal volta
aquesta sigui una bona oportunitat per aprendre, nosaltres també,
com s'ho fa un Estat independent que té la meitat de territori de
Menorca i la meitat de la població de les Illes Balears per
gestionar els seus recursos, el seu autogovern i preservar la seva
identitat».
En un context en el qual la contribució de l'Estat espanyol és
notablement inferior a la nostra aportació i «els dos partits
majoritaris segueixen sense voler posar les bases per adaptar
l'Estat a la seva realitat plurinacional», Sampol, deixà, entre
interrogants, la possibilitat d'haver d'imitar el cas de Malta i
«exigir la sobirania total». «Espanya no pot arrossegar per més
temps la vella cultura de l'expoliació econòmica que va practicar
Castella durant l'edat mitjana... Si aquesta situació es manté,
quan arribin cicles econòmics no tan favorables, la injustícia serà
insostenible. Potser aquest és el moment perquè els illencs
comencin a preguntar-se fins a quin punt és beneficiós pel seu
benestar formar part d'una Espanya tan avara que els fa ciutadans
de primera a l'hora de pagar impostos i de tercera a l'hora de
rebre inversions», plantejà.
El líder nacionalista, aclamat per tots els assistents amb una
forta ovació, al·ludí al finançament autonòmic posant en relleu
algunes de les darreres xifres conegudes per destacar que
«l'autogovern no és tal si no disposa dels recursos suficients per
actuar» i «els ciutadans de les Balears no disposam de la soberania
econòmica que ens permeti solucionar els greus problemes que
amenacen la nostra qualitat de vida».
Per a la construcció nacional, Sampol també féu una menció
específica als mitjans de comunicació reclamant el final de la
«identificació d'Espanya com a única realitat d'expressió
castellana» que té en la «criminalització del nacionalisme
democràtic gairebé la seva obsessió diària». En aquest sentit, el
vicepresident anuncià la signatura, prevista per aquesta tardor,
del conveni amb la Generalitat de Catalunya «per crear un espai
comunicacional en català i amb continguts propis». La fórmula
permetria la recepció simultània de les emissions amb desconexions
territorials, augments dels continguts informatius de cada un dels
àmbits, i previsions amb vista a la digitalització de les
emissions.
La situació de la nostra llengua també formà part substancial
del parlament de Sampol. Amb motiu de la celebració de L'any
Europeu de les Llengües Minoritzades i amb el malestar palès de
l'exclusió del català en aquesta campanya, exposà que al seu
entendre «hi ha motius suficients per presentar una demanda per
discriminació davant el tribunal europeu de defensa dels drets
humans». Per aquest objectiu, acte seguit al seu discurs Sampol
esmentà que els assessors jurídics del PSM-Entesa Nacionalista
estan estudiant les possibilitats de la demanda per més endavant
fer una crida a altres partits de signe nacionalista dels Països
Catalans perquè s'hi adhereixin i tenir més ressò.
Ramon Barnils
Prèviament a l'acte de clausura es presentà oficialment el Grup de
periodistes Ramon Barnils. Una associació integrada per una
cinquantena de periodistes que cerca aconseguir alguns dels
pressupòsits esmentats per Sampol resumits en un periodisme
independent i lliure des d'una òptica dels Països Catalans. Dues
premisses que postulava Barnils i que mesos després de la seva mort
cerquen un reconeixement.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.