Les Illes som una autèntica torre de Babel, on la confusió de
llengües maternes hi regna. De fet, a les Balears es poden trobar
en l'actualitat almenys 28 comunitats lingüístiques. Això s'extreu
d'un estudi realitzat a partir del darrer cens de població del
Govern balear, on es recull els residents a les nostres Illes per
nacionalitats, i d'aquestes nacionalitats s'extreu quines són les
llengües més parlades. Així les coses, tenim que les comunitats
lingüístiques més nombroses, òbviament, continuen essent la de
llengua materna catalana i la de llengua materna castellana.
A partir d'aquí, les comunitats lingüístiques es multipliquen,
fins al punt que no es pot definir exactament un nombre màxim de
llengües que es parlen a les Balears, tot i que sí un mínim ben
clar: 28. Entre aquestes tenim els més d'11.000 que conformen la
comunitat germànica (alemanys, austríacs, suïssos, i altres); els
més de 8.500 ciutadans que componen la comunitat anglòfona (la
majoria dels britànics, dels irlandesos, dels canadencs, dels
ciutadans dels Estats Units, dels australians, dels sud-africans,
entre altres); els més de 3.000 que formen la comunitat francòfona
(la majoria dels francesos, i part dels belgues, suïssos i
canadencs, entre d'altres); els milers que parlen àrab, difícil de
concretar, ja que entre els marroquins i algerians s'hauria de
saber qui parla un dialecte berber com a llengua materna; i els
prop de 2.000 que parlen holandès (els holandesos, i part dels
belgues i dels sud-africans).
A partir d'aquí, comunitats lingüístiques d'entre 50 i 1.000
parlants n'hi ha altres tantes, com la lusòfana (brasilers,
portuguesos, de Cap Verd i altres), la italiana, la danesa, la
sueca, la rusòfona i bielorusófona, la sèrbia, la croata i
l'albanesa, la tagala (de Filipines, que n'hi ha més de 500), i les
xineses (cantonès i mandarí, amb més de mig miler de parlants,
totes juntes). Així les coses, fins arribar al mínim de quasi
trenta comunitats lingüístiques hem de sumar la búlgara, la
romanesa, la polonesa, la hindú, l'hongaresa, la japonesa, la
persa, la turca, la quítxua i altres africanes com la wòlof i la
fulbe, molt usades entre els senegalesos.
El principal factor que ha causat aquesta diversitat és la
immigració que la nostra comunitat està acollint als darrers anys.
Tot i que s'ha de tenir en compte que alguns dels primers
immigrants que vingueren de la península tenien una llengua materna
distinta al castellà, sobretot gallecs, la veritable torre de Babel
va començar a aparèixer arran de les immigracions des de la resta
de la Unió Europea i, últimament, de, sobretot, Àfrica, Àsia,
l'Europa de l'Est i l'Amèrica del Sud. Així les coses, cal dir que
si les xifres de població estrangera a les Balears del Govern,
basades en el padró del 1997, recollien que hi havia 38.260
estrangers, un estudi actual calcula que ja hi ha més de 75.000
ciutadans nascuts més enllà de l'Estat espanyol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.