Les Illes som una autèntica torre de Babel, on la confusió de llengües maternes hi regna. De fet, a les Balears es poden trobar en l'actualitat almenys 28 comunitats lingüístiques. Això s'extreu d'un estudi realitzat a partir del darrer cens de població del Govern balear, on es recull els residents a les nostres Illes per nacionalitats, i d'aquestes nacionalitats s'extreu quines són les llengües més parlades. Així les coses, tenim que les comunitats lingüístiques més nombroses, òbviament, continuen essent la de llengua materna catalana i la de llengua materna castellana.
A partir d'aquí, les comunitats lingüístiques es multipliquen, fins al punt que no es pot definir exactament un nombre màxim de llengües que es parlen a les Balears, tot i que sí un mínim ben clar: 28. Entre aquestes tenim els més d'11.000 que conformen la comunitat germànica (alemanys, austríacs, suïssos, i altres); els més de 8.500 ciutadans que componen la comunitat anglòfona (la majoria dels britànics, dels irlandesos, dels canadencs, dels ciutadans dels Estats Units, dels australians, dels sud-africans, entre altres); els més de 3.000 que formen la comunitat francòfona (la majoria dels francesos, i part dels belgues, suïssos i canadencs, entre d'altres); els milers que parlen àrab, difícil de concretar, ja que entre els marroquins i algerians s'hauria de saber qui parla un dialecte berber com a llengua materna; i els prop de 2.000 que parlen holandès (els holandesos, i part dels belgues i dels sud-africans).
A partir d'aquí, comunitats lingüístiques d'entre 50 i 1.000 parlants n'hi ha altres tantes, com la lusòfana (brasilers, portuguesos, de Cap Verd i altres), la italiana, la danesa, la sueca, la rusòfona i bielorusófona, la sèrbia, la croata i l'albanesa, la tagala (de Filipines, que n'hi ha més de 500), i les xineses (cantonès i mandarí, amb més de mig miler de parlants, totes juntes). Així les coses, fins arribar al mínim de quasi trenta comunitats lingüístiques hem de sumar la búlgara, la romanesa, la polonesa, la hindú, l'hongaresa, la japonesa, la persa, la turca, la quítxua i altres africanes com la wòlof i la fulbe, molt usades entre els senegalesos.
El principal factor que ha causat aquesta diversitat és la immigració que la nostra comunitat està acollint als darrers anys. Tot i que s'ha de tenir en compte que alguns dels primers immigrants que vingueren de la península tenien una llengua materna distinta al castellà, sobretot gallecs, la veritable torre de Babel va començar a aparèixer arran de les immigracions des de la resta de la Unió Europea i, últimament, de, sobretot, Àfrica, Àsia, l'Europa de l'Est i l'Amèrica del Sud. Així les coses, cal dir que si les xifres de població estrangera a les Balears del Govern, basades en el padró del 1997, recollien que hi havia 38.260 estrangers, un estudi actual calcula que ja hi ha més de 75.000 ciutadans nascuts més enllà de l'Estat espanyol.
