Cada família balear gastarà una mitjana d'1.678.000 pessetes per membre enguany a les nostres Illes. Això la converteix en la segona Comunitat de l'Estat que més despesa familiar té per habitant. Això s'extreu d'un estudi realitzat a partir de les previsions de Consum familiar de la Caixa de Catalunya i de les dades sobre població facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística, depenent del Ministeri d'Economia. Segons les xifres de l'entitat financera, les famílies balears gastaran enguany 1'336 bilions de pessetes.

Davant aquesta dada, s'ha de tenir en compte que segons informa l'Institut Nacional d'Estadística, a les Balears hi ha 796.483 habitants. La relació entre aquestes dues xifres ens dóna el resultat abans esmentat: a les Balears cada família gastarà, de mitjana, 1'678 milions de pessetes per cadascun dels seus membres. Això, en una família típica d'una parella i dos fills, o d'una parella, un descendent i un ascendent, és a dir, en famílies de quatre membres, dóna una despesa mitjana de 6'312 milions de pessetes per aquest any.

A més, s'ha de tenir en compte que segons ja va avançar fa dos dies la Caixa Catalunya, les Balears registren enguany el major creixement en consum familiar de tot l'Estat, amb un increment en la despesa d'un 4 per cent. Si feim l'anàlisi des del 1995, l'increment mitjà és del 4'3 per cent, només per sota del de Canàries. Les explicacions del fet que les Balears siguin la segona Comunitat de l'Estat que més despesa familiar fa per habitant s'han de cercar en l'afluència del turisme i la població flotant, per una part, i en l'increment dels preus de béns com l'habitatge, que any rere any creixen per damunt del 10%, o d'altres productes encarits a causa de la insularitat.

... I els preus es disparen
En un territori limitat, on hi ha una existència limitada de productes, on hi ha un sòl urbanitzable ja limitat, i on el consum tendeix a crèixer i a situar els seus habitants entre els segons que més gasten de l'Estat, els preus es disparen. És l'explicació bàsica de la inflació i, en definitiva, d'un cercle viciós que condueix a la situació que les famílies balears necessitin cada cop més recursos, més ingressos i una jornada laboral més llarga per poder sobreviure.