El Partit Popular interpreta la moratòria urbanística del Govern com una reacció dins del Pacte de Progrés a les mesures impulsades per Unió Mallorquina al Consell i per tant un intent de restar protagonisme polític a aquesta formació. Cristòfol Huguet, portaveu popular en matèria d'ordenació del territori, ho va titllar com «una estratègia d'imatge i de pols entre el president del Govern, Francesc Antich i la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar».
Huguet va aprofitar per criticar la forma en què s'ha produït l'aprovació de la mesura recriminant el fet que «mai no s'ha demanat l'opinió del PP tant en el contingut com en la forma». Huguet diu que «les noves Directrius aniran en perjudici de la societat ja que s'ha transformat de forma massa dràstica el cos jurídic conegut pels experts». A més, afirma que la nova llei s'ha fet seguint el model d'altres autonomies com Andalusia, València o Canàries i que «crearà una important inseguretat jurídica». En aquest extrem carrega contra l'ús de les unitats de residents que segons Huguet «denota un perillós intent de controlar el moviment demogràfic de la societat i que no es pot fer de cap manera ja que ho prohibeix la Constitució».
Ben diferent és la valoració que fa el GOB, d'aquestes mateixes mesures. Així, els ecologistes creuen que era necessari complementar la moratòria del Consell amb una norma que fixàs una màxims de llicències anuals. El portaveu ecologista Miquel Àngel March, felicita el Govern per haver ampliat les mesures al sòl rústic i esmenta que «això assegura que no es produeixi cap allau de llicències». March considera que «aquestes mesures ens beneficien a tots i en especial als recursos naturals de l'Illa». Per March, «la decisió del Govern permet abordar el Pla Territorial i les Directrius amb tranquil·litat per assolir un desenvolupament sostenible».
