En els dos darrers anys, Inca s'ha transformat de cop i volta en una ciutat multicultural. Africans, magribins, equatorians, cubans han passat a formar part de la vida quotidiana d'aquesta localitat. No obstant això, a la població inquera li ha vingut de nou l'arribada d'aquesta massa migratòria que ara veu com una inversió. És suficient dir que el 70 per cent dels immigrants ha vingut durant el 1999 i el 2000, i continuen arribant. Més de dos residents, emperò, en lloc de fer un esforç per entendre la nova situació, han anat a treure profit dels nouvinguts.
Al casc antic del municipi hi havia uns 2.000 habitatges desocupats des que el 1990 la recessió econòmica portà al tancament de fàbriques de calçat i marroquineria. Llavors s'acomiadaren prop de 4.000 persones dels seus llocs de treball. Inca es quedà amb 20.432 habitants. Ara, aquest pisos i cases, que feia anys i panys que estaven tancades, es lloguen talment com es trobaven per 10.000, 20.000 i fins i tot 30.000 pessetes el llit. Però com que els nous arribats no tenen un sostre on allotjar-se, accedeixen a viure en aquestes pèssimes condicions. Altres propietaris també se n'aprofiten augmentant en 10.000 pessetes el preu del lloguer acordat i ho fan a darrera hora i com que els llogaters no tenen contracte, també hi accedeixen.
«No és que la majoria de nouvinguts es concentrin en guetos, és que les cases velles estan ubicades a l'antic raval d'Inca. És allà on l'immigrant troba habitatge per llogar», explica David Abril que ha fet un estudi de La immigració extracomunitària al cor de Mallorca. Així mateix, cal recordar que l'Ajuntament d'Inca va llançar una campanya per fer una borsa de cases de lloguer. Així l'Administració local es comprometia a avalar el preu del lloguer als particulars que estiguessin disposats a llogar la seva casa als immigrants. Des del Consistori, la mediadora cultural diu ara que ningú no ha ofert la casa per un preu raonable: «Demanen 85.000 pessetes mensuals i estan en males condicions i, és per això, que l'Ajuntament no se n'ha volgut fer càrrec».
Des de la Plataforma per la Convivència d'Inca, que subscriuen associacions com Finestra al Sud, Associació Benteyeb, Unió Comarcal d'Inca de CCOO, Aula Cultural, Grup de Joves de Santa Maria la Major, Projecte Naüm, Creients i Feministes, expliquen però que el projecte del Consistori inquer no ha tirat endavant perquè «l'Ajuntament no s'ha volgut comprometre a avalar el preu dels lloguers que demanaven els propietaris; si demanaven 70.000 pessetes per un pis, idò només es comprometien a avalar per valor de 30.000 pessetes. I clar ningú no ho ha acceptat, els particulars tampoc no hi volen perdre».
Des de la Plataforma diuen que aquesta proposta no ha anat bé perquè de fet no hi estan interessats, «només venen façana». «Si volen que es lloguin les cases que des de fa anys estan tancades, hi ha moltes maneres d'aconseguir-ho, el que no es pot fer és tirar octavetes per davall les portes de cases que tanmateix estan buides. Es pot pujar l'IBI als propietaris que les tenen tancades, això per posar un exemple», explica Bel Barceló.
