En els dos darrers anys, Inca s'ha transformat de cop i volta en
una ciutat multicultural. Africans, magribins, equatorians, cubans
han passat a formar part de la vida quotidiana d'aquesta localitat.
No obstant això, a la població inquera li ha vingut de nou
l'arribada d'aquesta massa migratòria que ara veu com una inversió.
És suficient dir que el 70 per cent dels immigrants ha vingut
durant el 1999 i el 2000, i continuen arribant. Més de dos
residents, emperò, en lloc de fer un esforç per entendre la nova
situació, han anat a treure profit dels nouvinguts.
Al casc antic del municipi hi havia uns 2.000 habitatges
desocupats des que el 1990 la recessió econòmica portà al tancament
de fàbriques de calçat i marroquineria. Llavors s'acomiadaren prop
de 4.000 persones dels seus llocs de treball. Inca es quedà amb
20.432 habitants. Ara, aquest pisos i cases, que feia anys i panys
que estaven tancades, es lloguen talment com es trobaven per
10.000, 20.000 i fins i tot 30.000 pessetes el llit. Però com que
els nous arribats no tenen un sostre on allotjar-se, accedeixen a
viure en aquestes pèssimes condicions. Altres propietaris també se
n'aprofiten augmentant en 10.000 pessetes el preu del lloguer
acordat i ho fan a darrera hora i com que els llogaters no tenen
contracte, també hi accedeixen.
«No és que la majoria de nouvinguts es concentrin en guetos, és
que les cases velles estan ubicades a l'antic raval d'Inca. És allà
on l'immigrant troba habitatge per llogar», explica David Abril que
ha fet un estudi de La immigració extracomunitària al cor de
Mallorca. Així mateix, cal recordar que l'Ajuntament d'Inca va
llançar una campanya per fer una borsa de cases de lloguer. Així
l'Administració local es comprometia a avalar el preu del lloguer
als particulars que estiguessin disposats a llogar la seva casa als
immigrants. Des del Consistori, la mediadora cultural diu ara que
ningú no ha ofert la casa per un preu raonable: «Demanen 85.000
pessetes mensuals i estan en males condicions i, és per això, que
l'Ajuntament no se n'ha volgut fer càrrec».
Des de la Plataforma per la Convivència d'Inca, que subscriuen
associacions com Finestra al Sud, Associació Benteyeb, Unió
Comarcal d'Inca de CCOO, Aula Cultural, Grup de Joves de Santa
Maria la Major, Projecte Naüm, Creients i Feministes, expliquen
però que el projecte del Consistori inquer no ha tirat endavant
perquè «l'Ajuntament no s'ha volgut comprometre a avalar el preu
dels lloguers que demanaven els propietaris; si demanaven 70.000
pessetes per un pis, idò només es comprometien a avalar per valor
de 30.000 pessetes. I clar ningú no ho ha acceptat, els particulars
tampoc no hi volen perdre».
Des de la Plataforma diuen que aquesta proposta no ha anat bé
perquè de fet no hi estan interessats, «només venen façana». «Si
volen que es lloguin les cases que des de fa anys estan tancades,
hi ha moltes maneres d'aconseguir-ho, el que no es pot fer és tirar
octavetes per davall les portes de cases que tanmateix estan
buides. Es pot pujar l'IBI als propietaris que les tenen tancades,
això per posar un exemple», explica Bel Barceló.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.