L'empresa Pompes Fúnebres de Manacor ha estat condemnada per una sentència de l'Audiència de Palma a indemnitzar una dona, perquè les restes mortals del seu marit han desaparegut. La sentència, dictada pel tribunal de la Secció Quarta de l'Audiència de Palma, condemna també una empresa asseguradora. La viuda rebrà així quasi un milió de pessetes pel dany moral que ha patit, ja que ara no pot saber on hi ha les restes del seu marit, que foren tirats a un ossari comú del cementeri de Manacor sense l'autorització familiar.

La sentència explica que l'any 1973 l'home, que posteriorment va morir, havia establert una assegurança de defunció. La pòlissa preveia el seu enterrament a un nínxol de lloguer, amb una làpida de marbre gravada. Aquest home va morir el dia 13 de desembre del 1991 i va ser sepultat per Pompes Fúnebres de Manacor en un nínxol propietat d'aquesta empresa. Segons sembla, el lloguer del nínxol era només per a cinc anys, però la viuda del difunt desconeixia aquesta clàusula. Així, en ser el nínxol de propietat de l'empresa funerària, va sol·licitar permís a l'Ajuntament de Manacor per tal de poder treure les restes del difunt de l'esmentat nínxol i tirar-los a l'ossari comú. Això ha suposat que se n'hagi perdut la identitat.

L'empresa funerària de Manacor assegura que va enviar dues cartes a nom del difunt, comunicant-li que s'havia acabat el període de lloguer del nínxol. No obstant això, la família assegura que no les va rebre, i les restes varen ser tretes de la sepultura sense el permís de la viuda ni de cap altre familiar. El tribunal critica que quan l'empresa de Pompes Fúnebres va acudir a l'Ajuntament de Manacor amb l'objectiu de sol·licitar els permisos per treure les restes del nínxol, s'atribuís davant del Consistori una representació i una autorització inexistents. En aquest sentit, segons interpreta el tribunal, es va caure en una negligència que ha provocat a la viuda uns danys més morals que materials.