«No faig comptes abandonar la casa. Si volen tapiar les portes i les finestres m'hi hauran de tancar amb les meves gallines, i els conills i els coloms. No pens anar-me'n». La frase fou pronunciada ahir per Jorge Senabre Alemany, de 45 anys, que des de en fa 13 viu a la casa de can Alonso, que fa cantonada entre els carrers Arxiduc Lluís Salvador i Castellarnau. En aquests tretze anys han passat molts d'altres indigents per aquest immoble. «Ara vivim aquí cinc persones de manera habitual, més la gent a la que trob pel carrer. No els deixaré dormir a la via pública, no?». Senabre no du camiseta i contínuament està trascolant glops d'un vi rosat que mescla amb cocacola. Du uns calcetins del Barça i llueix una cicatriu de dos pams que és la causa de tots els seus mals: «Duc dos perns a la cama i no puc treballar».

Des de fa tres dies les excavadores estan treballant en el que un temps «va ser un dels millors horts de Palma». D'allà s'han recollit desset tones de fems, provinents essencialment de la casa. «La majoria són de l'habitatge, i els veïns ja estaven cansats de les males olors, i són ells els que ho han denunciat», explicà a Diari de Balears, Francesc Frau, del departament de manteniment de l'Ajuntament de Palma. «Hauríeu d'haver vist com les rates es llançaven contra el tractoret petit. Una va aconseguir pujar a la màquina i l'operari va haver de sortir fora. Tenia una mida extraordinària, semblava un conill».

La propietat de l'immoble, catalogat Bé d'Interès Cultural (BIC), és d'una família que viu a Madrid i amb nombroses ramificacions, cosa que ha fet que se n'hagin desentès. Cort s'ha posat en contacte amb el misser d'aquesta família, per procedir al tapiat de les portes i finestres. «Estam a punt d'aconseguir-ho i quan el tinguem haurem de tapiar i posar vigilància perquè no esbuquin les parets». L'aspecte que ahir presentava el solar era lamentable, amb muntanyes de fems acumulades al voltant de les petites excavadores que feien feina pel redol. L'interior de la casa tampoc no era millor, amb tones de roba escampades arreu, brutor, i una forta pudor d'animal.

«Si em volen treure d'aquí m'hauran de dur una ordre judicial, jo conec els meus drets i tenc un misser, no em poden fer fora. Jo no em fic amb ningú, em guany la vida en el mercadet i el fems que hi havia aquí fora és el que tiren els veïns. Fins i tot qualque vegada m'han volgut pegar foc a la casa i això sí que és greu. Poden tapar la paret, però em tancaran a mi a dins amb les gallines i els conills. Jo només vull una casa per poder viure, i aquesta ha estat la meva durant 13 anys».

Protegit  
L'immoble de can Alonso està en el catàleg d'edificis protegits de Palma, i no pot ser esbucat per part de la propietat, que tampoc no hi pot fer cap ampliació ni reforma. Al seu interior hi havia una gran escala de fusta que va ser consumida com a llenya en diferents hiverns, com també uns esglaons senyorials. L'edifici, d'estil racionalista, fou construït el 1937 per l'arquitecte Josep Maria Monravà López.