El Govern haurà de menester l'ajut de totes les administracions municipals, supramunicipals i perifèrica de l'Estat per aconseguir la normalització lingüística de les Balears. La darrera versió coneguda de l'anomenat «pla de xoc» per la promoció de l'ús del català "presentada aquesta setmana als consells insulars" no quantifica la inversió necessària per a la normalització lingüística de les Balears, com ha pogut constatar Diari de Balears.

Tot i que existeix un document anterior, avançat igualment per aquest diari, en què es xifrava la inversió total fins l'any 2004 en 2.481 milions de pessetes, els càlculs s'estan refent per part de la Direcció General de Política Lingüística per a una nova versió. De manera clara, la Proposta de pla d'actuacions urgents en normalització lingüística a les Illes Balears, nom oficial del «pla de xoc», demana col·laboració a les administracions locals, perquè «els ajuntaments han d'assumir el compromís i la part de responsabilitat que els correspon», especialment per part dels municipis «en què el creixement demogràfic és més alt». S'esmenten directament Palma, Calvià, Eivissa i les zones costaneres de Mallorca i Formentera.

I es considera que la llengua catalana ha de ser emprada per defecte «en les relacions d'ús de les institucions públiques amb el ciutadà», (tot i que s'admet l'ús conjunt d'altres llengües), de manera que «tot el personal que hi treballi» ha de ser capaç d'emprar el català tant per escrit com oralment. A més, emperò, es demana que tota la documentació, formularis, comunicats, retolacions, relacions comercials i altres texts siguin redactats en català. I tot que ja s'ha començat a treballar en aquest sentit, els pressuposts de Política Lingüística s'hauran d'incrementar per aconseguir aquesta fita, que implica la formació continuada del personal, la creació de llocs de feina per a assessors lingüístics, l'elaboració d'un llibre d'estil...

Però si la normalització plena de les administracions locals no és factible a curt termini, (2004) sense que els ajuntaments hi col·laborin, més difícil d'executar sembla afavorir l'ús del català en l'administració perifèrica de l'Estat, castellanoparlant. Es considera que «l'Estat, capdavanter o principal responsable de la regressió de l'ús de la llengua catalana a les lles Balears, ha d'assumir la seva responsabilitat en el procés de recuperació lingüística, tant des del punt de vista del compliment dels deures democràtics d'un estat plurilíngüe, com en el sentit de destinar-hi recursos materials».

Com és sabut, l'article tercer de la Constitució espanyola estableix aquestes obligacions que "tot i els intents per part de les comunitats autònomes amb llengües pròpies" mai no ha estat traduït en fets concrets. Així, el nou document estableix que «s'han de cercar fórmules de col·laboració amb l'Administració de l'Estat perquè incorpori l'ús de la llengua catalana en les mateixes condicions que la resta de l'administració». I es parla de manera directa sobre les actuacions de Justícia i de Sanitat.

Constitució  
L'obligació del Govern central envers les llengües cooficials està recollida a la Constitució. Això no obstant, cap executiu ha desenvolupat fins ara aquesta exigència... i de vegades ha dificultat o impugnat les accions preses en aquest sentit. Amb la llei a la mà, el Govern ha de promocionar el català. No ho fa? Vet aquí una bona raó per un pla de xoc.