El Govern haurà de menester l'ajut de totes les administracions
municipals, supramunicipals i perifèrica de l'Estat per aconseguir
la normalització lingüística de les Balears. La darrera versió
coneguda de l'anomenat «pla de xoc» per la promoció de l'ús del
català "presentada aquesta setmana als consells insulars" no
quantifica la inversió necessària per a la normalització
lingüística de les Balears, com ha pogut constatar Diari de
Balears.
Tot i que existeix un document anterior, avançat igualment per
aquest diari, en què es xifrava la inversió total fins l'any 2004
en 2.481 milions de pessetes, els càlculs s'estan refent per part
de la Direcció General de Política Lingüística per a una nova
versió. De manera clara, la Proposta de pla d'actuacions urgents en
normalització lingüística a les Illes Balears, nom oficial del «pla
de xoc», demana col·laboració a les administracions locals, perquè
«els ajuntaments han d'assumir el compromís i la part de
responsabilitat que els correspon», especialment per part dels
municipis «en què el creixement demogràfic és més alt». S'esmenten
directament Palma, Calvià, Eivissa i les zones costaneres de
Mallorca i Formentera.
I es considera que la llengua catalana ha de ser emprada per
defecte «en les relacions d'ús de les institucions públiques amb el
ciutadà», (tot i que s'admet l'ús conjunt d'altres llengües), de
manera que «tot el personal que hi treballi» ha de ser capaç
d'emprar el català tant per escrit com oralment. A més, emperò, es
demana que tota la documentació, formularis, comunicats,
retolacions, relacions comercials i altres texts siguin redactats
en català. I tot que ja s'ha començat a treballar en aquest sentit,
els pressuposts de Política Lingüística s'hauran d'incrementar per
aconseguir aquesta fita, que implica la formació continuada del
personal, la creació de llocs de feina per a assessors lingüístics,
l'elaboració d'un llibre d'estil...
Però si la normalització plena de les administracions locals no
és factible a curt termini, (2004) sense que els ajuntaments hi
col·laborin, més difícil d'executar sembla afavorir l'ús del català
en l'administració perifèrica de l'Estat, castellanoparlant. Es
considera que «l'Estat, capdavanter o principal responsable de la
regressió de l'ús de la llengua catalana a les lles Balears, ha
d'assumir la seva responsabilitat en el procés de recuperació
lingüística, tant des del punt de vista del compliment dels deures
democràtics d'un estat plurilíngüe, com en el sentit de destinar-hi
recursos materials».
Com és sabut, l'article tercer de la Constitució espanyola
estableix aquestes obligacions que "tot i els intents per part de
les comunitats autònomes amb llengües pròpies" mai no ha estat
traduït en fets concrets. Així, el nou document estableix que
«s'han de cercar fórmules de col·laboració amb l'Administració de
l'Estat perquè incorpori l'ús de la llengua catalana en les
mateixes condicions que la resta de l'administració». I es parla de
manera directa sobre les actuacions de Justícia i de Sanitat.
Constitució
L'obligació del Govern central envers les llengües cooficials està
recollida a la Constitució. Això no obstant, cap executiu ha
desenvolupat fins ara aquesta exigència... i de vegades ha
dificultat o impugnat les accions preses en aquest sentit. Amb la
llei a la mà, el Govern ha de promocionar el català. No ho fa? Vet
aquí una bona raó per un pla de xoc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.