El control directe de totes les extraccions d'aigua per a ús agrícola implicaria la instal·lació d'uns 30.000 comptadors amb una inversió d'uns 5.000 o 6.000 milions de pessetes i un cost anual de manteniment i gestió d'uns 500 milions. A més, per poder fer una lectura anual, caldria un increment de plantilla d'entre 6 i 8 persones dedicades en exclusiva a això. Aquesta és una de les conclusions de l'informe «Experiència sobre l'Avaluació de les Extraccions d'Aigua Subterrània a les Illes Balears», realitzat per Alfredo Barón, cap d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, que depèn de la Conselleria de Medi Ambient.

El treball ha estat elaborat per a l'Institut Geòlogic i Miner, òrgan del Ministeri de Ciència i Tecnologia, com a aportació balear a un estudi estatal sobre «Mesura i avaluació de les extraccions d'aigua subterrània». En el seu informe Barón considera que «la descoordinació administrativa, les gelosies competencials i la desconfiança, han representat, tradicionalment, una seriosa dificultat perquè l'Administració hidràulica pugui disposar de les dades necessàries sobre extraccions, consums, rendiments, etc.».

El tècnic afirma que «l'interès per les extraccions s'ha centrat habitualment en el control i el mesurament de l'aigua facturada i, només quan s'han incrementat els problemes de subministrament i s'ha millorat la gestió, s'han instal·lat comptadors per controlar les extraccions». Barón es queixa «de la dificultat per aconseguir informació dels ajuntaments sobre extraccions i nivells en un termini raonable». Malgrat les campanyes mensuals (iniciades el 1997) de mesurament de nivells i de lectura de comptadors a pous municipals, «existeixen seriosos problemes d'accessibilitat».