El renaixement de l'Europa llatina és la gran fita de l'Eurocongrés 2000

El president Antich s'encarregà d'obrir oficialment aquesta nova entitat amb un discurs carregat de reivindicacions de caire cultural dins la nova Europa i amb un to nostàlgic que apel·lava a la història comuna de la major part de les regions que s'hi han integrat. Antich sortí a la defensa d'Europa «com un espai de convivència democràtica, de creixement sostenible, de pluralitat lingüística i de diversitat cultural». El president incidí a criticar el procés de globalització internacional en la mesura que «impulsa un pensament únic de caire dogmàtic i excloent.

La uniformitat cultural que la globalització impulsa pretén reduir les nostres cultures a fets marginals i folklòrics. L'Eurocongrés sorgeix com la reivindicació d'uns pobles que volen fer sentir la seva veu dins Europa i dins el món». D'aquesta manera, Antich aposta clarament per acabar amb un centre econòmic ubicat al nord d'Europa i donant més protagonisme al sud del continent. Per Antich la participació de les Balears a l'Eurocongrés permetrà «retrobar l'espai històric de la Corona d'Aragó dins una pluralitat institucional i lingüística que és tot un model per a l'Espanya plural que volem construir». A l'acte, que comptà amb la presència del conseller de Cultura, Damià Pons, també hi intervingueren el president de l'OCB, Antoni Mir, i Denis Mallet, Joan Amorós i Joan Triandú, tots ells representants del nou congrés de congressos.

Tots ells varen defensar la necessitat de reconéixer el paper històric que ha desenvolupat l'Occitània com a font de neixement del substrat cultural català. A més es destacà que aquesta àrea geogràfica es convertirà en un espai pilot de cohesió dins Europa fonamentat en aquesta base cultural comuna però que pretén posar fi també a la manca d'infraestructures vinculants entre les regions. De fet, la creació d'aquestes àrees comunes és un dels plantejaments de futur que té en perspectiva la Unió Europea.