Tamborers obrint el pas a un exèrcit de figures sorgides de la imaginació popular. El so ancestral de les xeremies escampant-se pel passeig del Born. Els gegants de Cort ballant ben falaguers malgrat la seva alçada prodigiosa. Nins i nines plorant espantats per bruixes, dimonis, onsos i dones lletges. Màgia, festa, història, tradició. País. Més de trenta personatges sorgits del fabulós món de les rondalles mallorquines es feren seva la ciutat i convidaren, amb una cercavila, a tots els palmesans a unir-se a la Diada en favor de la llengua i de l'autogovern organitzada per l'Obra Cultural Balear. D'aquesta manera, les rondalles "l'expressió més antiga i millor conservada de la cultura illenca en la nostra llengua" s'encarnaven, prenien forma per retre homenatge al seu conservador més important, mossèn Antoni Maria Alcover, i aportaven un missatge cabdal: la necessitat de continuar defensant el nostre idioma.

Les figures que ahir desfilaren han estat realitzades per l'escultor artanenc Pere Pujol, que s'ha inspirat en les històries orals recollides per Antoni Maria Alcover, i en els dibuixos que va fer sobre algun dels personatges Francesc de Borja Moll. Antoni Torrens va dirigir amb la seva mestria la cercavila a través de la ciutat i, visiblement emocionat, assegurà que «aquesta és la dedicació d'una persona, l'escultor Pere Pujol, que durant quaranta anys de la seva vida s'ha dedicat a reproduir les figures de les rondalles». En total desfilaren per Palma trenta figures, tot i que l'escultor en té vint més «que pràcticament mai no s'han mogut de casa seva. La seva vida l'ha dedicada desinteressadament a això».

S'ha de destacar que la darrera gran actuació d'aquests caparrots i de les figures de les rondalles va tenir com escenari Barcelona, on participaren a les festes de la Mercè. Sens dubte la gran novetat foren els sis grans dimonis que armats sobre plataformes varen recórrer per primera vegada la ciutat de Palma. «Avui és un dia històric, perquè aquests dimonis impressionen molt», assegurà Torrens. I la veritat és que els dimonis varen impactar de bon de veres, perquè més d'un infant es va posar a bramar a cor que vols quan va veure les creacions de l'artanenc. De totes maneres, els més simpàtics varen ser dos dimonions petits tot vestits de negre que ballaven la mar de divertits, malgrat haver de carregar amb la forca, al so dels flabiols.