El TSJB diu que els consells no poden actuar sobre les aigües que envolten les illes

El procés s'inicià gairebé fa dues dècades quan, el 1981, la Direcció General de Belles Arts, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura decidí incoar l'expedient de declaració de Conjunt Històric Artístic del port de Maó. Després de rebre les competències, l'expedient passà a mans de la Comunitat Autònoma i el director general de Cultura decidí ampliar-lo per incloure-hi també el port des Castell. En el termini d'exposició pública, l'Autoritat Portuària al·legà, a més de la seva condició d'Administració interessada com a responsable del port de Maó, que la Comunitat Autònoma no tenia competències per tramitar l'expedient.

També el secretari del Consell de Menorca informà el 1995 que procedia la declaració d'incompetència i aconsellà la remissió de l'expedient a l'Administració General de l'Estat per tal que fos el Ministeri de Cultura qui el resolgués. El desembre del 1995 l'Autoritat Portuària plantejà la caducitat de l'expedient, però el febrer de 1996 la Comissió Informativa del Consell la denegà i activà el cas. Finalment, el ple de la institució aprovà la declaració de Béns d'Interès Cultural, amb la categoria de conjunt històric, dels dos ports a més de la totalitat dels espais terrestres i superfície d'aigua.

L'acord va ser recorregut per l'Administració General de l'Estat, l'Ajuntament de Maó i l'empresa Port d'Hivernada de Maó S.A. El magistrat ponent, Pablo Delfont Maza, recorda l'obligació constitucional de totes les administracions públiques de protegir el patrimoni històric, artístic i cultural. Segons la resolució, les comunitats autònomes tenen majors possibilitats que l'Estat de protegir els immobles inclosos en aquest patrimoni, però quan es tracta de ports d'interès general és necessària la coordinació de les administracions amb competències sobre l'espai portuari i, en cas de conflicte, és el Consell de Ministres l'òrgan que ha de resoldre les discrepàncies.