«Té una lògica i sembla convincent». Aquestes paraules, pronunciades per Misericòrdia Ramon el 28 de març del 2000, iniciaren la decadència i caiguda de l'aleshores consellera d'Innovació i Energia. Ramon es referia així a l'explicació i a la versió («una errada tipogràfica») que el conseller delegat de Bitel, Enrique Adán, havia donat sobre el suposat espionatge informàtic del correu elèctrònic de la Comissió d'Urbanisme del Consell per part del gabinet de Presidència del Govern Matas.
Aquelles paraules feren sonar les alarmes del Govern del Pacte de Progrés i la consellera es va veure obligada a rectificar, però no hi va veure «mala fe» en la versió d'Enrique Adán. El que no tenia cap lògica i no semblava gens convincent era que la mateixa persona que havia signat la denúncia del cas Bitel davant els jutjats, Misericòrdia Ramon, consideràs lògica l'explicació d'Adán.
A partir d'aquí, el Govern i el PSIB, i més concretament el president Antich com a màxim responsable d'ambdós, començaren a mirar Ramon de reüll. El contracte blindat del director del Parc Bit, Felio Morey, i les condicions d'indemnització, els ja famosos 112 milions que ell hauria d'haver pagat i que quedaren en 3 milions, però no pagats, sinó cobrats, han vessat el tassó de la paciència de l'Executiu i del partit. Misericòrdia Ramon resultà elegida el 1999 regidora socialista de Palma, però fou el mateix Antich el qui la reclamà per a la Conselleria d'Innovació i Energia.
Ramon ignorava en aquell moment que estava canviant una relativament còmoda vida política a Cort per un any i mig de problemes i complicacions que acabarien amb la seva sortida del Govern. Mal premi per a una persona que, amb el seu equip, ha estat capaç d'enllestir en tan sols un any tot un pla energètic, assignatura pendent d'aquesta comunitat durant tota l'etapa autonòmica.
Tots aquests fets, i abans de conèixer-se les increïbles condicions del blindatge de Felio Morey, es varen veure agreujats pels insistents rumors, el passat desembre, de destitució de Ramon i del conseller d'Obres Públiques, Habitatge i Transports, Josep Antoni Ferrer, per una suposada insatisfacció del president Antich amb la tasca realitzada per aquests dos responsables.
