Liberto Rigo troba encertada la iniciativa de l'Executiu balear
d'indemnitzar les persones que patiren presó per raons polítiques
durant la dictadura franquista i que quedaren excloses de les
compensacions econòmiques que donà l'Estat els anys 90 i 92. Però
considera que se n'haurien de beneficiar tots els presos polítics i
no només els que hagin complit 65 anys el 31 de desembre de 1994,
com pretén l'Administració insular.
Ell i la seva esposa, Encarnación Cervilla, varen ser detinguts
i empresonats el maig del 66 per haver anat a formar-se
políticament a l'escola de quadres de l'Alemanya Democràtica.
Liberto no farà els 65 anys fins el gener del 2002, la seva esposa
encara és molt més jove; per tant no podran rebre la compensació
del Govern. No obstant això, consideren que «estaria bé que ens
indemnitzassin pel temps que ens varen fer perdre a la presó, un
any i mig en el meu cas i set mesos en el de la meva dona». A
Liberto li caigué una condemna de tres anys i a Encarnación de dos,
però amb l'indult Matesa aconseguiren sortir-ne més aviat.
Ells visqueren amb molta passió aquest període de la seva vida.
«Anàrem a un país que ja no existeix per continuar lluitant en
defensa d'uns ideals que ja han caigut; és com si tot s'hagués
esfumat. Però no ens penedim de res. Tot era bo per acabar amb la
dictadura de Franco», assenyalà Encarnación. Tant Liberto com
Encarnación heretaren l'activisme comunista dels seus pares. Miquel
Rigo, el pare de Liberto, a les ordres del capità Bayo, participà
en el famós desembarcament de Portocristo. El 39 amb la retirada de
Catalunya, pare, mare i fills partiren cap a l'exili.
Quan passaren la frontera francesa, Liberto era un infantó, la
seva germana tenia cinc anys. Llavors visqueren una temporada curta
en un camp de concentració de Tolosa. «El 40 o 41 tornàrem cap a
Espanya; fugíem dels alemanys. Molts espanyols partiren cap a
Mèxic, però els meus pares decidiren tornar». La influència que el
seu pare tenia dins el Partit Comunista li serví perquè fos
proposat i després elegit per anar a l'escola de quadres de
l'Alemanya Oriental. «Quan em triaren tenia 28 anys, militava en el
Partit Comunista des del 20», explica entusiasmat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.