Els immigrants no comunitaris disparen l'índex de marginació

Segons va declarar Ramis, «dins aquest col·lectiu hi ha diverses tipoligies de marginació. Els que en pateixen una d'evasiva, que són els que desitjosos de fabricar-se una societat feta a la pròpia mida adopten conductes d'evasió a través de les drogues, l'alcohol, les sectes religioses, etcètera». «Els que pateixen una marginació per causes físiques "prossegueix Ramis", com són els deficients mentals o psíquics i els ancians». «També hi ha els marginats per conductes no admeses, com els homosexuals i les mares fadrines», continua dient Ramis basant-se en l'estudi de l'Obra Social i Cultural de Sa Nostra.

Finalment, «hi ha els marginats per motius ètnics, com són els gitanos o immigrants estrangers no comunitaris, i els qui ho són perquè han transgredit qualque norma social, com els exreclusos o les prostitutes».

Segons l'estudi de Sa Nostra, la major part de les persones en situació de marginació o de risc social es troben a Mallorca, més d'un 80 per cent, en total devers de 87.117 persones. A continuació, les Pitiüses acullen el major nombre de persones en aquesta situació, poc més de 13.300 i, finalment, la resta, Menorca.

La importància dels immigrants, segons aquest estudi, ha augmentat i en paraules de Ramis «creix al ritme de l'economia». De fet, al document de Sa Nostra s'especifica que dins el grup de marginats o de persones en risc social el segon col·lectiu més important en nombre és el dels immigrants extracomunitaris, que ja són quasi 16.000.