Els darrers supervivents del barri de sa Gerreria anyoren els veïnats

L'especulació immobiliària ha acabat per espantar els darrers residents

Aina VivesPalma29/10/00 0:00

«Les amistats de tota la vida se'n van. Ara ja no hi queda pràcticament ningú dels que hi vivíem abans». El barber Sebastià va arribar al barri de sa Gerreria quan tenia 9 o 10 anys; ara en té 80. Sebastià ha viscut el primer èxode del barri, va ser als anys 60 i 70 quan els treballadors es traslladaren als barris obrers de l'eixample.

Els habitatges buits varen ser ocupats per gitanos, per gent que venia de fora i que no tenia res a veure amb el barri. La delinqüència es disparà i es desencadenà un èxode massiu. Dels originaris en quedaren pocs, ara la dràstica reforma i l'especulació immobiliària desfermada els eradicarà.

Sebastià i un dels orxaters més famosos de l'indret, a qui anomenen el Che "perquè allà també n'hi havia un altre de gelater conegut, El Rubio" són els supervivents més antics de sa Gerreria. La «neteja» que volia fer l'Ajuntament palmesà ha acabat amb el carisma d'aquest barri, ara els carrers s'adrecen i es destrueix així l'antic traçat àrab.

Els residents de sempre s'han vist forçats a partir, els pocs que hi queden ja han perdut tots els seus vincles i els altres ja no hi podran tornar. Ara sa Gerreria comença a ser propietat dels teutons. «Diuen que l'edifici d'aquí davant l'ha comprat una promotora alemanya per 1.000 milions de pessetes. Abans per sis reals es podia comprar un pis.

Darrerament, els preus s'han disparat, demanen de vint milions per amunt. Aquí només vendran alemanys i gent de duros, els d'abans no podran tornar-hi», comentava Jaume Amengual. Ell és un dels pocs que s'hi quedaran, té la casa en propietat i la seva no s'haurà d'enderrocar. No la hi expropiaran perquè si ho fessin hauria de marxar-ne com la resta.