Retolació en català i formació del funcionariat, les principals peticions municipals a la DGPL
El Pla coordinador de normalització ha disposat de 56 milions de pessetes en el seu primer any
La pregunta inicial: És possible aconseguir que els funcionaris dels ajuntaments illencs responguin les consultes dels ciutadans emprant l'idioma català; que les circulars i comunicacions (internes igualment que externes) siguin redactades en aquesta llengua; que les empreses municipals emetin les seves factures de la mateixa manera; que...? La resposta positiva a aquesta pregunta sembla passar pel pla coordinador de normalització lingüística de l'administració local que, impulsat des de la Conselleria d'Educació i Cultura, pretén afavorir aquesta situació futura qualificada de «normalitat considerable». Fins ara, 49 localitats de les Balears s'han adherit a la primera fase d'aquest sistema de finançament per a la normalització lingüística: la retolació de carrers i de les dependències municipals, a més de la formació lingüística del personal funcionari han suposat una despesa superior als 56 milions i mig de pessetes, dels quals els ajuntaments n'han aportat poc més d'onze.
També a Illes Balears
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- Milers de persones clamen a Palma: «Davant la turistificació de les nostres vides, trobaran un poble combatiu»
- Campanya contra empreses turístiques que col·laboren amb el genocidi del poble palestí
- La CAEB demonitza la protesta pel dret a una vida digna: «El turisme mereix el respecte i la consideració de tothom»
- Aturen un bus turístic a Palma per a denunciar la turistificació i la mercantilització de Mallorca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.