Almanco 14 pobles accepten el nou finançament per a centres educatius

La dificultat per a aquesta finalitat partia de dues circumstàncies. La primera la generà el dèficit en la dotació econòmica amb què es varen transferir les competències d'educació no universitària, en un moment d'expansió demogràfica que després ha causat una massificació indesitjable als centres educatius. La segona arriba per la impossibilitat d'incrementar l'endeutament autonòmic si les Illes Balears han d'optar a determinades línies d'ajut de la Unió Europea.

Des de la legislatura passada, amb el PP al Govern, els consorcis i contractes-programa s'han emprat de manera habitual per impedir que el Consolat estigui endeutat amb noms i llinatges pels comptes de la Conselleria d'Educació; recentment, el Govern aprovà un conveni amb el Banc de Crèdit Local perquè aquesta entitat acceptàs l'obertura de línies de crèdit "fins a 9.500 milions de pessetes" als ajuntaments amb projectes acabats per a la construcció o la reforma de centres educatius.

El Govern pagarà l'import d'aquests deutes als ajuntaments en un termini de deu anys. La sala de Pollença fou la primera a presentar un projecte acceptat pel Consell de Govern; però també Palma, Campos, Ciutadella, Manacor, Sóller, Felanitx, Artà, Binissalem, Consell, Llucmajor, Pollença, Sant Josep de sa Talaia o Ferreries s'han mostrat favorables a aquest finançament.