Les relacions entre Antich i Nájera continuen mortes mentre s'acosta el congrés

Antich i Nájera han coincidit darrerament en qualque acte públic i han aprofitat «l'avinentesa» per parlar una miqueta però, en cap cas, segons asseguren fonts properes a la direcció socialista, no es va arribar a cap acord, ni tan sols s'acosten posicions. De fet, els socialistes de Calvià estan tancats en pany i clau i preparen la seva estratègia, tal com feren en l'anterior congrés, en què tragueren el cap en el darrer minut per forçar la dimissió de Francesc Triay com a secretari general i impulsar, com a substitut, el «submarí» Andreu Crespí. Aquella jugada va ser perfecta i només feren anques enrere quan, uns mesos després, Crespí perdé clamorosament les primàries davant Francesc Antich.

Però el vell estil continua vigent en els dominis de Nájera, uns dominis potentíssims que van des del revolt de Cas Català fins al caló del Monjo: en total més de 17 quilòmetres de costa i d'urbanitzacions interiors que conformen un dels municipis més rics i de més influència de tot l'Arxipèlag. Aquesta és l'arma de Nájera per continuar surant. En pocs dies l'aparell del PSIB espera un contraatac najerista en tota regla. El silenci dels exborrellistes els delata. La possibilitat de contactar amb homes de Calvià que, com Manel Suárez, són més oberts a la defensa de la llengua catalana i s'apropen més al model de partit que voldria Antich ha fallat de totes totes. Suárez calla i forma files darrere Nájera, que cerca suports allà on sigui per mantenir la seva part de poder.