A la vall de Sóller i Fornalutx hi ha 132 fonts que donen aigua subterrània i que en un moment o l'altre han estat aprofitades pels sollerics i fornalutxencs. Bona part d'elles són encara un important recurs per a l'agricultura i el consum humà de la Vall. Així ho posa de manifest el complet estudi inventari que al llarg de quasi tres anys de feina han duit a terme els sollerics Miquel Gual i Jaume Albertí i que prest serà presentat en forma de llibre amb el títol Les fonts de Sóller i Fornalutx, dins la col·lecció de temes locals de la Vall Alofre, de l'editorial pollencina El Gall.

El treball s'inicià a principis del 1998 i ha consistit a recórrer totes les finques i indrets de la Vall on es conegués l'existència d'una font. Dividint la Vall en cinc grans zones muntanyoses, les conques hidrogràfiques de les quals nodreixen les respectives fonts, Gual i Albertí han ressenyat no només la localització exacta de cada surgència (massís, zona i lloc) sinó també la seva toponímia, orientació, altura sobre el nivell de la mar, tipologia constructiva i mides de la boca, dimensions de la mina subterrània, ús i, allò que és més important de tot, cabal d'aigua en el moment de fer l'estudi.

Un dels resultats més interessants d'aquest treball és que a les zones de Sóller i Fornalutx on més plou no és allà on es troben les fonts més importants, tot i que el seu nombre pugui ser més elevat. Segons es posa de manifest, l'extensió de cada massís, la seva constitució geològica i altres paràmetres són decisius per determinar el nombre de fonts i el seu cabal. Així, per exemple, al massís de Bàlitx els autors de l'estudi no varen trobar cap font seca, però quasi totes elles són de cabal molt petit. Just al contrari, el massís d'Alfàbia reuneix molt poques fonts, però a les seves faldes es troben les més cabaloses, com són les de s'Olla o s'Ullet, de vital importància encara avui per a la Vall.