Mallorca ha deixat de ser una destinació idealitzada per als agents del Cos Nacional de Policia durant l'estiu. L'intent d'atemptat al rei Joan Carles l'any 1995 ha establert un abans i un després entre les anomenades Unitats d'Intervenció Immediata (UII), que es desplaçen a l'Illa per tal de cobrir l'operació estiu.

El plantejament dels agents era, salvant les distàncies, quasi com els turistes: compaginaven els serveis amb l'oci estiuenc. Unes vacances a la carta, ja que podien alternar torns de feina «12 per 24» (12 hores de feina, 12 de descans i 12 més de servei) amb la «marxa» nocturna i platges diürnes esquitxades de dones en top less, una visió inimaginable a l'Espanya profunda d'on procedeix la majoria. Disposaven de diverses nits a la setmana per divertir-se i si l'endemà al matí es trobaven malament pels excessos, podien pagar la guàrdia a un altre company. A la fi, no els costava més de 6.000 pessetes, que és el que cobren diàriament per dietes.

Un altre arquetip dels membres de les UII és el típic matrimoni amb fills. Lloguen pisos entre diverses parelles, compren matalassos en els hipermercats i, malgrat l'amuntegament propi d'immigrants en situació irregular, les seves famílies gaudeixen de les platges i del sol de Mallorca mentre ells fan feina.

El perfil de les UII el formen agents amb edat entre 25 i 34 anys, de classe social mitjana-baixa, amb estudis elementals i amb les majors taxes de divorcis i separacions del Cos Nacional de Policia.

Són molt cautelosos i tenen alts índexs d'estrès. També se'ls coneix com els més repressius i els és igual treure la porra davant un agricultor que es manifesta a Madrid que reduir un hooligan en ple èxtasi etílic a Palma o a Eivissa.