Una ullada a les arrels de la nostra pagesia

Amb l'empenta d'un grup de joves llubiners es va aconseguir muntar una Diada des batre que transcorregué entre l'enyorança d'un dur i feixuc passat i les ganes de recuperar unes arrels que es poden perdre. I és que bona part de les persones més grans que acudiren a la festa, com el mateix batle, Francesc Bauzà, recordaven com, de ben petites i amb el sol de l'estiu, les sacrificades tasques del camp, ara quasi reduïdes a curiositats etnològiques, eren el pa nostre de cada dia i suposaven una de les escasses fonts d'ingressos per a la gent.

Els temps han canviat però no les ganes de reviure el passat dels joves organitzadors, que a mitjan matí partiren amb els carros, estirats per bèsties, des de la plaça de la carretera. D'allà es dirigiren cap a una petita finca ubicada vora el camí des Dau, que els propietaris havien cedit per a tan assenyalada festa. Amb un ull mirant a un cel amenaçador de pluja es va començar a batre la palla del blat com si es tractàs d'una era, mentre sonaven tonades i glosats antics. Durant l'exhibició es mostraren diferents formes de batre amb una biga i amb dues. També es va fer el mateix a trot, és a dir, amb la bèstia estirant el carretó directament, però en aquest cas es varen batre faves.

Els joves, inexperts en aquestes tasques deixaven que els majors, encara posats en la tasca, els mostrassin com es feia per destriar el gra de la palla.

Entre feina i feina no faltà el típic càntir de fang per beure un glop d'aigua fresca amb què calmar la set. També n'hi hagué més d'un que no tingué por de fer dos glops de cassalla, de la coneguda com a «tres caires», tan pròpia de terres llubineres.