Una tintorera, vista més a prop de la vorera del que sol ser habitual, va causar una certa alarma la setmana passada a la Platja de Palma, sobretot des del moment que les autoritats varen prendre la determinació de prohibir-hi el bany.

Ben segur que la difusió de notícies sobre la presència de taurons a les nostres platges no va precisament en favor de la fràgil indústria turística, però la realitat és que els científics que des de fa anys estudien seriosament aquests animals mitificats asseguren que els taurons estan més amenaçats que altra cosa i més en perill d'extinció local que mai.

I és que moltes espècies de taurons han viscut a les aigües del mar balear des de sempre: grans i petits, potencialment perillosos o manifestament inofensius, però només ara la sobrepesca i la captura accidental amb arts poc selectives (com el palangre) han començat a posar-ne en perill real les poblacions. Com a mostra basta veure que en un recent document tècnic publicat conjuntament per la Conselleria d'Agricultura i Pesca i la de Medi Ambient, els ictiòlegs mallorquins enumeren fins a 13 espècies de taurons que són ara molt menys abundants que abans.

D'aquestes 13 espècies, sis estan actualment en situació de vulnerabilitat, cinc es consideren «en perill» i dues es troben en «perill crític» d'extinció local. Entre les espècies vulnerables es troba, precisament, la tintorera (Prionace glauca), un tauró considerat a la bibliografia com a potencialment perillós però que sofreix actualment una forta pressió per les xarxes i els palangres de deriva, de manera que cada vegada és més rar.