Després de tres setmanes de problemes greus en l'abastiment elèctric de les Illes, concretament en el sistema de Mallorca i Menorca, si una cosa ha quedat ben clara és l'extraordinari creixement de la demanda. Aquesta demanda augmenta molt més que en el continent, però l'ordenació del territori és molt més restrictiva amb les instal·lacions elèctriques. A l'Espanya peninsular, la demanda dels darrers 5 anys ha crescut un 24 per cent, gairebé un 5 per cent anual. A les Balears, s'ha incrementat un 46 per cent, més d'un 9 per cent anual i quasi el doble que a la Península.

Els sistemes insulars no tenen accés a les mateixes energies primàries ni als processos de transformació que hi ha en el continent. Un cas ben clar és el de l'energia hidroelèctrica i el del gas natural, si bé el pla energètic de les Balears, i que el Govern presentarà pròximament, preveu l'arribada d'aquest combustible com a matèria primera per a la generació d'electricitat. A més, les tecnologies aplicables estan molt condiciondes pel factor d'escala.

Un altre factor diferencial dels sistemes elèctrics insulars és que la demanda és menys regular. Les puntes són més elevades i l'estacionalitat és major. Això obliga a mantenir, durant les temporades baixes, una potència instal·lada molt superior al que exigeix la demanda en aquestes èpoques. A la Península, no es produeixen altes i baixes tan grosses en la demanda i la potència instal·lada és més equilibrada respecte d'aquesta.

La demanda punta de cada sistema (no la demanda mitjana) determina la potència necessària. A més, cal comptar amb un ampli marge de reserva per cobrir indisponibilitats i aproximar-se a la qualitat de servei del continent, la qual cosa, amb la recent avaria de dos dels quatre grups electrògens del Murterar, és evident que no es compleix a les Illes. Per tant, proporcionalment, es necessita més potència que en el continent per cobrir la mateixa demanda.