Res no ha destorbat encara la celebració de les proves d'accés a la Universitat que enguany s'havien presentat amb «una història un poc moguda», per la recent modificació establerta des del Govern central, segons explicà ahir el vicerector d'Ordenació Acadèmica, Eduard Rigo. Les PAAU (o selectivitat, segons el terme popular) continuen demostrant que la selecció veritable de les persones aptes per als estudis superiors es produeix ja al si de l'Educació Secundària Obligatòria, i que les modificacions establertes des del Ministeri d'Educació just han complicat la feina als departaments universitaris, no als estudiants: novament, la taxa d'aprovats a la convocatòria de juny vorejà la «barrera psicològica» del 90 per cent, seguint una tònica establerta a partir de la implantació "encara parcial" de la LOGSE.
Així, la taxa mitjana d'aprovats a aquesta convocatòria (85'01 per cent, reunint les proves efectuades pels estudiants dels dos plans d'estudis vigents) no és molt llunyana de l'obtinguda els dos anys abans (al voltant d'un 86 per cent). La raó de la davallada "insignificant" s'ha de cercar en la liquidació del Curs d'Orientació Universitària, el qual desapareixerà al terme del període lectiu del 2000-2001. Això, segons ha apuntat el vicerector d'Ordenació Acadèmica, Eduard Rigo, ha suposat la presència d'un nombre indeterminat d'alumnes que fracassaren o no es presentaren a convocatòries anteriors i ara han provat sort; la presència d'aquest grup pot haver causat una davallada significativa que no s'adverteix en el còmput global, però sí en les xifres estrictes de COU: com es pot comprovar al gràfic adjunt, la taxa d'aprovats dels alumnes que provenen del pla d'estudis antic ha caigut en picat a les darreres convocatòries.
El compte en què sí s'ha mostrat negativa la reforma soferta per les PAAU ha estat el de la seva despesa econòmica. Rigo recordà ahir que les notícies contradictòries que es reberen sobre el contingut de la nova selectivitat forçà la Universitat balear a avançar-se al seu contingut; Joan Antoni Mesquida, director del secretariat tècnic d'accés a la Universitat, precisà que aquelles notícies obligaren la UIB a oblidar el programa informàtic que just s'havia enllestit a la convocatòria de 1999 i a fer-ne dos de nous: un per cadascuna de les possibilitats legals que el Ministeri havia obert en la seva discussió amb la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles, contrària inicialment a la reforma.
