L'ecotaxa, el tribut que pretén aprovar el Govern de Progrés, servirà per alimentar el fons de rehabilitació d'espais naturals. És un impost «finalista», la qual cosa vol dir que de manera obligatòria cap pesseta no es podrà desviar a una destinació diferent dels objectius de l'esmentat fons. Per l'Executiu, l'ecotaxa suposa «l'entrada en el turisme del segle XXI, que ha de substituir la quantitat per la qualitat».

El fons queda adscrit a la Conselleria de Turisme. Al ple de cada Consell de Govern es determinaran les proporcions que s'han de destinar a cada una d'aquestes tres línies: remodelació i rehabilitació de zones, recuperació de recursos i espais naturals, i revalorització de recursos patrimonials. La Conselleria de Turisme proposarà els projectes que s'han d'executar. El Consell Assessor de Turisme informarà sobre la proposta i la Comissió Interdepartamental de Turisme seleccionarà definitivament els projectes que s'han de dur a terme.

Segons l'Executiu, el tribut s'aplica al turisme, perquè «és el principal consumidor de les infraestrctures i dels serveis que necessitaven les Illes Balears "inversions per a 10'5 milions de persones" que es carreguen fonamentalment als imposts que paguen els residents (760.000 persones). Les inversions necessàries per a la conservació mediambiental i de remodelació de zones turístiques ha de provenir d'un finançament addicional solidari: del turisme mateix».

EL Govern insisteix que l'ecotaxa no castiga les empreses d'allotjament que el recapten. Argumenta que l'impost «el paguen els visitants, no els empresaris, que ja fan recaptació d'imposts per a l'Estat, com és el cas de l'IVA». Així mateix, el gabinet presidit per Francesc Antich opina que l'ecotaxa no restarà competitivitat a les Balears, ja que «l'experiència demostra que les empreses situades en zones que han millorat el seu entorn guanyen competitivitat i negocien els contractes per sobre d'altres zones».