Tot i que les Balears són la comunitat autònoma de l'Estat amb més densitat d'habitants estrangers en relació a la població nadiua (amb un índex de 5'1 per cent l'any 1998), aquesta densitat no és traslladable als processos d'escolarització, segons es desprèn de les dades publicades a l'estudi La immigració estrangera a Espanya. Els reptes educatius, ara publicat per la Fundació La Caixa.

El total de 2.207 alumnes estrangers que foren matriculats a les Illes al llarg del curs 1996-1997 just suposà un 3'5 per cent del total d'estudiants no universitaris llavors registrats. Bé que "com haurà observat el lector" el període en què es constata la incidència de l'estrangeria a l'ensenyament no coincideix amb aquell en què s'estableix la densitat en relació a la població nadiua, el canvi és poc significatiu, considerant l'increment que es va produir els dos anys posteriors (coneixem els devers 400 alumnes d'incorporació tardana anuals) en relació al total de 140.000 alumnes que cursen estudis no universitaris a les Illes.

L'estudi mostra que la concentració més elevada d'alumnes estrangers es produeix a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), amb un 18'2 per cent del total, xifra que es redueix notablement en el cas dels cicles formatius (Formació Professional, FP) fins al 0'7 per cent. Paradoxalment, les crides actuals a la immigració es produeixen per cobrir llocs de feina que l'FP no abasta a cobrir.

Segons confirma el doctor Ignasi Vila, catedràtic de la Universitat de Girona, un dels principals problemes que presenta l'alumnat estranger "més específicament l'estranger extracomunitari africà, en el cas de les Illes" és la seva incorporació tardana al sistema educatiu: «són al·lots i al·lotes "adolescents en alguns casos" que arriben al nostre país en edats avançades i, en determinades ocasions, s'incorporen al sistema educatiu quan el curs ja s'ha iniciat»; en aquest cas, «la consideració d'un tractament igual per a aquest col·lectiu no és molt adient, ja que acostuma a haver-hi diferències importants».