Reben dosis de medicació superiors a les recomanades pels organismes internacionals els pacients de l'Hospital Psiquiàtric de Palma per minvar els riscs derivats d'una manca d'activitat, propiciada per uns recursos institucionals insuficients? La resposta a la pregunta llarguíssima és «sí», almanco segons els paràmetres establerts per les autoritats internacionals en aquesta matèria, com són l'Schizophrenia Patient Outcomes Research Team (PORT) o l'expert J.V.P. Mackay o "ja a l'Estat espanyol" Gibert, Martínez, Medina i altres, respecte del tractament terapèutic amb neurolèptics que ha de rebre un pacient psicòtic.

La manca de ressorts per a l'atenció d'un pacient psiquiàtric hospitalitzat pot aconsellar al seu metge l'increment de les dosis farmacològiques per sobre d'aquesta dosi mínima recomanada, segons han coincidit a explicar tots "amb just una excepció" els professionals consultats a les Illes i a altres comunitats autònomes pròximes. En general, es recomana aquest increment si el pacient psiquiàtric no disposa d'activitats a bastament "des de tallers ocupacionals a ajut psicològic" per superar el seu internament en una institució psiquiàtrica, com és el suport familiar. Això no obstant, una de les fonts es mostrà divergent i explicà que no hi ha cap raó per incrementar la dosi de medicaments, amb independència del grau de socialització del pacient. De manera significativa, totes les fonts consultades es negaren a ser esmentades directament.

El que segueix és un cas extrem però real. L'any 1998, un pacient del Psiquiàtric de Palma "amb un quadre d'esquizofrènia paranoide episòdica amb símptomes residuals interepisòdics" entrà en un estat que els metges descriviren com a catatònia (una síndrome psicomotora caracteritzada per la pèrdua d'iniciativa motora), tot i que també es registrà una possibilitat de coma. Aquesta circumstància podia ser atribuïda tant a una sobremedicació com a una interrupció del subministrament de fàrmacs en megadosis o a una manifestació de narcolèpsia maligna.