Llach esbossa el futur dels Països Catalans amb 200 veus infantils

«Germanies 2007» revisà l'obra del cantautor des del 67

08/05/00 0:00

JOAN MARÍ València.
L'ahir, l'avui, el demà i el futur dels Països Catalans. Això és Germanies 2007, l'espectacle musical que Lluís Llach va estrenar dissabte a la nit a la plaça de Bous de València davant de 15.000 persones que es deixaren endur per la forta descàrrega d'emotivitat del darrer treball del cantautor de Verges. Cadascuna d'aquestes etapes estava encarnada per un personatge, excepte la darrera, que estava representada per dues-centes veus infantils procedents de cinc corals d'arreu del territori de parla catalana, entre els quals es trobava l'Escolania dels Blauets de Lluc.

El passat corresponia estrictament a Llach, que amb les paraules «L'avi Ciset em parlava...» amb què comença la ja clàssica L'estaca donava el tret de sortida de la primera part de l'espectacle, la corresponent al recital pròpiament dit. Aquest himne antifranquista s'esqueia d'allò més en un escenari que dues setmanes abans de l'estrena havia estat prohibit per la Diputació de València, en una mostra més de la intransigència del Govern d'Eduardo Zaplana cap a tot allò que fa flaire de catalanisme en particular i de cultura en general.

Seguirien les arxiconegudes Venim del nord, venim del sud, Temps era temps, Abril del 74, entre d'altres i fins a deu cançons que feren una revisió de tota la carrera musical de Llach des de 1967 fins avui. I així l'espectacle es transformava de concert ras en cantata. Aleshores l'escenografia de Lluís Danés va prendre vida per donar pas als personatges que simbolitzaven el temps present i futur als Països Catalans a través de les lletres del poeta Miquel Martí i Pol.

El present també va recaure en la figura del cantautor mateix i el contratenor Xavier Torra va ser l'encarregat de representar l'ànima del país, amb una veu volgudament ambigua. I la diversitat del demà més immediat va correspondre a la cantant cubana de color instal·lada a Barcelona, Lucrècia, que va protagonitzar algun dels moments més emotius de l'espectacle, sobretot quan Llach va dur Martí i Pol dalt de l'escenari i ell mateix i Lucrècia feren l'únic bis de la nit, amb la repetició de Donam la mà... i Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança.

I com no podia ser d'altra manera, les dues-centes veus infantils procedents de cinc corals d'arreu de l'àmbit lingüístic representaren el futur. Tres peces foren interpretades només per aquestes veus infantils de l'Escolania dels Blauets de Lluc, l'Escolania del Misteri d'Elx, l'Orfeó Català, l'Institut Musical de Fraga i el Liceu Joan Lurçat de Perpinyà.