El jove pollencí Jaume Miquel March, enginyer tècnic en telecomunicacions, ha dissenyat un projecte consistent a connectar un telescopi a la xarxa d'internet que permetrà a qualsevol usuari d'arreu del món moure i dirigir l'aparell a una regió de l'espai.

Aquest projecte, de fi de carrera, s'està desenvolupant de forma conjunta amb l'Agrupació Astronòmica Pollencina i la Universitat de Vic, i representa, segons explica March, «una innovació tecnològica i un avanç per acostar l'astronomia al públic en general». El telescopi, construït pel propi March amb l'ajuda d'un equip, ha estat motoritzat mitjançant un aparell que possibilita dotar de moviment el telescopi. «La novetat del projcte és que una persona a través d'internet pot moure el telescopi per observar un punt determinat del cel».

Però, perquè el projecte sigui una realitat, el següent pas que persegueix March és cercar finançament per dotar el telescopi de la infraestructura necessària que permeti l'execució del projecte. «Bàsicament necessitam una vídeo càmera astronòmica (CCD) que filmi l'espai que l'internauta vol veure, mitjançant unes coordenades que nosaltres ja hem programat». L'altra infraestructura necessària és la construcció d'una cúpula astronòmica i trobar una ubicació on posar l'aparell. «De moment hem mantingut contactes amb l'Observatori de Costitx respecte de la possibilitat que ens pugui deixar un lloc per instal·lar el nostre miniobservatori. No obstant això, no descartam la possibilitat d'ubicar-lo a qualque altre lloc on no hi hagui contaminació lumínica, com pugui ser a Pollença mateix».

El procediment que hauria de seguir un usuari interessat en aquest projecte és senzill, explica March. «Es connecta a internet. Després accedeix a una plana situada al servidor de la Universitat per donar-se d'alta. Via mail l'administrador li assigna un password d'accés. Una vegada obtingut, accedeix a una altra plana que valida la seva identitat i en funció de la seva prioritat li permet o no tenir el control del telescopi. Després reb un formulari on posa un altre cop la seva identificació i les coordenades a les que vol dirigir el telescopi i es rep la imatge captada».