El CIM aprova la restauració de les portalades de l'església de Sant Nicolau

Segons la memòria del projecte, encarregat pel rector de l'església i firmat per l'arquitecte Sebastià Gamundí, el fet que el monument es trobi en ambient urbà «ha afectat greument la pedra. Aquesta contaminació atmosfèrica procedeix principalment del trànsit», afirmà. Al llarg del temps, s'han dipositat a la pedra de les dues portalades tot tipus de partícules sedimentables com pols, fums o sutge. Això ha provocat que la pedra s'hagi recobert d'una pàtina negra de brutor.

L'elevada humitat ambiental, típica de les Illes, i les característiques de la pedra han facilitat la incorporació d'aquests sediments. L'agressivitat de l'ambient ha propiciat l'avançat deteriorament del material calcari, especialment en les zones treballades. Per exemple, hi ha hagut despreniments de les capes superficials i s'han detectat cruis, juntes obertes i ruptures.

La portalada que dóna al carrer d'Orfila se sap que la seva construcció va finalitzar el 1713, ja que aquest és l'any que figura gravat en el pedestal de la figura de la verge. A dalt de la portalada es troba un sostre on falten les teules. Pel que fa a la portalada principal del mateix carrer de Sant Nicolau, és pot dir que la pedra és de Santanyí, que en general es troba en bon estat, encara que el seu defecte més important i generalitzat són les crostes negres que presenta. Quant a la seva estructura s'han trobat algunes fissures, especialment una que finalitza a la cornisa.