L'etern beuratge màgic del cor de Mallorca

Com una fotocòpia del 13-J, UM es resisteix també en les generals al 'dret de cuixa' d'un victoriós PP

TW
0

Malgrat que a totes les localitats de Mallorca la pèrdua d'influència del PSOE ha estat aclaparadora, a Palma les xifres són encara més espectaculars. El PP amb prou feines augmenta 1.000 vots amb relació a 1996, però el Partit Socialista se situa al nivell de les primeres eleccions democràtiques del 1977, quan aconseguí 43.056 vots davant dels 43.687 als quals arribà el passat diumenge. La desmotivació de l'esquerra s'ha exacerbat de manera especial a la capital balear, que concentra la meitat dels habitants de l'Arxipèlag.

Aquestes eleccions les han perdudes les forces progressistes, que han minvat la seva influència fins en els feus més fidels, com Calvià. Si bé és cert que el comportament dels electors no és el mateix en unes generals que en les municipals o autonòmiques, a Calvià s'ha produït un retrocés de més de 1.000 sufragis en realció a les eleccions de 1996. El Partit Popular, per la seva part, minva uns 200 vots, però així i tot encara en treu un avantatge de 2.000 sobre el PSOE.

La insularitat no només gravita sobre els habitants de les Balears. També dins el cor de Mallorca existeix una miniilla, Costitx, la impertinència del qual es refrega sense pietat per les ments populars. Com si no fos suficient amb el rebuig d'Unió Mallorquina a donar el fonamental suport al PP per tornar al Consolat, encara els impedeix que les gavines i el color blau del seu anagrama abduexin la totalitat de la superfície mallorquina. Com Astèrix, Obèlix i Armoria, es tracta d'un llogaret que es resisteix a l'invasor. A més d'un li agradaria conèixer quin és el seu beuratge màgic.

No obstant això, a cadascun el que li correspon. No es pot oblidar (i a més s'ha de destacar) que el Partit Popular ha romput el seu propi sostre. El creixement dels vots d'aquesta formació s'ha produït municipi a municipi, un darrere l'altre. Una menció especial mereixen els baluards que atresorava el PSOE a Sóller, Pollença, Capdepera, Artà, Son Servera, Alaró i Lloseta. En aquests casos, la victòria encara haurà estat més suculenta, perquè al fet de guanyar també se suma la pèrdua del contrari. Això de les eleccions és un poc com el futbol: hi ha aficionats que se n'alegren més de la derrota aliena que de la victòria pròpia i diumenge passat hi hagué aquestes dues circumstàncies simultàniament.