L'anomenada jornada de reflexió "aquell parèntesi de vint-i-quatre hores que separa els quinze dies de campanya electoral oficial i la volguda gran festa de la democràcia" té un punt burleta quan els candidats i les candidates fan la seva aparició a la Llonja per fer-se la foto del 'bon rotllo'i es toquen els uns a les altres com si res no hagués passat en dues setmanes i això de les eleccions en realitat hagués estat un caramull de promeses somiades. Quant a la reflexió en si mateixa, és possible que aquesta sigui la jornada que els cartells electorals deixen de ser-ho i pensen en alguna cosa real després de dues setmanes i un dia de jocs malabars.

El Diari de Balears havia convocat per ahir a les 11.30 hores a la Llonja de Palma els sis candidats al Congrés de les sis forces que gaudeixen de representació parlamentària autonòmica. La més puntual va ser Teresa Riera, qui acompanyada de la responsable de premsa del PSIB-PSOE, Xisca Burguera, es va iniciar amb una rememoració un tant esgotada de la darrera nit de campanya i amb un mal de cap per acumulació que feliçment havia desaparegut.

El seu optimisme moderat envers els resultats que obtindran els socialistes a l'arxipèlag balear i pitiús contrasta amb la ferma esperança en una victòria de Joaquín Almuni a l'Estat, almenys en «nombre de vots, que ja veurem com es tradueixen en escons». Riera preveu un Jordi Pujol reticent a pactar amb José María Aznar si, finalment, la diferència entre el PP i el PSOE és minsa.

En això apareix Cecili Buele, sol, emulant el Felipe González del 4 de març del 1996, tot just estrenat en la dolça derrota: «M'ha faltat una setmana de campanya». I ofereix, amb la gran bonhomia que el caracteritza i per damunt de tot, una besada-salutació a la contrincant socialista. Ha gaudit els quinze dies de cursa electoral com un al·lot amb sabates noves i ho explica quan arriba Rosa Estaràs i l'atenció del candidat nacionalista d'esquerra torna a centrar-se en la nova presència femenina: «És la primera vegada que et veig en viu i en directe», la rep, en referència als dies de campanya.

«En tota la campanya no he parlat ni de Països Catalans, ni he citat una sola vegada els altres partits ni la resta de candidats; ni una sola vegada», recapitula l'home bo del nacionalisme mallorquí. I el comptaquilòmetres? «Res, això és petit, quan estava al Perú sí que en feia, que en tenia 1.056 per anar a la capital i els mateixos per tornar», en record a la seva època missionera.

La cara de l'Anam a més illenc, a qui ja esperen davant la Llonja el duet del PP per a les relacions amb els mitjans, Germà Ventayol i Lluís Pomar, té una expectativa pràcticament inversa a la de l'aspirant socialista. L'eufòria amb què preveu els resultats a les Illes, on desitja amb la boca petita una lliçó al Pacte de Progrés, es modera lleugerament enfront de les aspiracions generals d'Aznar, quan els pronòstics animen l'espera. La terna conservadora no acaba d'entendre, confessa, la campanya socialista en general. Fluixa, per a la seva sorpresa i tenint en compte els precedents.

Quan Miquel Rosselló arriba, saluda, també sol, tothom, i parla d'un cansament gairebé compulsiu amb distensió. Però així i tot fon el seu somriure a la germanor electoral que passeja la resta quan Buils, la gran esperança del nacionalisme centrat "l'espai electoral més disputat de la campanya" fa aparició amb la nova responsable de premsa d'Unió Mallorquina, Malena Estrany, que s'ha estrenat en aquestes eleccions. I quan el candidat s'integra al cercle comet la transgressió d'oferir caramels amb l'embolcall blau d'Unió Mallorquina a qui en vulgui. I Estaràs n'agafa un.