La Mesa Sectorial d'Educació es reunirà la setmana vinent per tal d'estudiar les conseqüències laborals que tindran les recents ordres de la Conselleria contra la validesa a les Illes dels títols no universitaris en llengua catalana, els quals afecten una part no quantificada del professorat illenc procedent de València, i que troba feina especialment a les Pitiüses.
L'STEI, sindicat majoritari al sector educatiu a les Illes, de vocació nacionalista manifesta en afers lingüístics, es mostra contrari a la possibilitat que les ordres recents puguin afectar el professorat interí «de manera retroactiva», obligant aquest personal docent a demostrar el seu coneixement de la llengua catalana en el cas que la seva titulació o certificació homologada hagi estat expedida al País Valencià.
Això no obstant, i segons confirmà ahir a Diari de Balears el vocal sindical Gabriel Caldentey, tant l'STEI com el seu anàleg a la Comunitat valenciana, l'STEPV, estan «d'acord» amb les ordres de la Conselleria d'Educació «des d'un punt de vista polític». En efecte, consideren que la «responsabilitat» de la situació actual d'incertesa és «del Govern valencià, del PP», el qual suprimí la reciprocitat de les titulacions lingüístiques entre Catalunya, les Illes i València el mateix any que Zaplana arribà al poder (1996).
STEI i STEPV exigeixen a la Generalitat Valenciana que aprovi «una norma jurídica que convalidi les titulacions de llengua acatalana emeses pel Govern de les Illes Balears i pel de la Generalitat de Catalunya amb les seves pròpies titulacions».
