La presentació del llibre de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears modificat per la reforma de l'any 1999, i actualitzat quant al llenguatge jurídic català, va ser presentat ahir en el Parlament balear pel conseller de Presidència autonòmic, Antoni Garcias. La presentació va comptar amb la participació de Jeroni Albertí i de Francesc Triay, que il·lustraren l'auditori amb la seva experiència política respecte del naixement i evolució de la «norma fonamental que estableix l'estructura jurídica de la nostra autonomia», segons les paraules de Garcias.
Albertí, que va ser president del Consell General Interinsular i del Consell de Mallorca en l'anomenada preautonomia "això és dels anys 78 al 83" i president del Parlament des del 87 al 91, va explicar ahir algunes anècdotes força sucoses de la tramitació del text estatutari illenc a Madrid, sobretot en allò referent al desenvolupament dels consells insulars i al fet que s'hi reconegués el català com a llengua oficial de les Illes, relacionades amb ministres com Landelino Lavilla o Rodolfo Martín Villa, i va fer un «vot d'alabança» de l'Assemblea de parlamentaris que ell va presidir, per la seva aportació al consens en un moment delicat de la política estatal.
Els consells insulars d'avui, amb la futura Llei de consells, permetrà a aquests governs insulars «tenir les competències establertes a l'Estatut», segons Albertí. «Amb el Govern d'esquerres anam consolidant posicions» en aquest sentit, va afegir, perquè «tenim la gent capaç per dur endavant un projecte en què ningú no se senti exclòs i tothom pugui participar-hi».
