Educació, Universitat i Consell Social pactaran els nous estudis abans del març

Fisioteràpia, arquitectura tècnica i anglogermàniques, els títols més valorats

Carles M.CanalsPalma21/02/00 0:00

El Consolat ja disposa d'un esborrany sobre l'estudi de necessitats en matèria d'estudis universitaris que ha efectuat l'empresa White Waterhouse; i com ja era previst, els estudis recomanats pertanyen a tres branques molt concretes de l'ensenyament: la biosanitària, la politècnica i la de llengües modernes. Abans del pròxim mes de març, l'empresa haurà lliurat a la Direcció General d'Universitat el text definitiu de l'estudi. Aleshores el Govern haurà de convocar una reunió amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el seu Consell Social, per tal de pactar quins estudis són els més adients per millorar l'oferta universitària de l'Arxipèlag; posteriorment, el Govern haurà d'encetar els corresponents estudis de viabilitat econòmica i temporal per tal que els nous estudis puguin ser encetats el pròxim mes d'octubre.

Segons ha pogut saber Diari de Balears, els estudis de les tres branques esmentades que tenen més possibilitats de ser implantats a partir del curs 2000-2001 són els de fisioteràpia, d'arquitectura tècnica i de filologia anglogermànica.

El director general d'Universitat, Martí March, no volgué avançar quines hauran de ser les noves titulacions (ja està dit que aquestes hauran de ser decidides després de reunions amb el Consell Social, amb la UIB com a òrgan consultiu, i després el Consell d'Universitats haurà de donar-hi el seu vistiplau), però confirmà que l'estudi provisional de White Waterhouse apunta cap a aquests sectors.

Els factors considerats en aquest cas han estat les dades oficials sobre la mobilitat dels alumnes illencs "quines universitats i quines carreres n'ocasionen el desplaçament", a més de les necessitats objectives de titulacions en relació als buits docents de la Universitat balear.

En efecte, les carreres de medicina (amb altres estudis biosanitaris), d'arquitectura i de filologies modernes són les que més estudiants illencs forcen al desplaçament.