Els jutjats d'instrucció de l'avinguda d'Alemanya superaren per
primera vegada els 10.000 assumptes durant el 1999, segons informà
el jutge degà Pere Barceló, que qualificà aquestes xifres
«d'històriques». Aquest volum de casos penals registrats l'any
passat només és comparable al de les grans ciutats espanyoles.
Entre les causes que poden explicar aquesta entrada massiva de
denúncies destaca l'ús abusiu que fan els ciutadans illencs de la
justícia, ja que es presenten recursos per qualsevol litigi, en
molts de casos entre veïns. També el bon moment econòmic, la
incidència del turisme i el cada vegada més gran col·lectiu de
residents estrangers ocasiona que aquesta administració estigui al
límit del col·lapse o, almenys, que camini més lentament del que
seria desitjable, ja que hi ha més habitants dels censats i també
més delinqüència.
La mitjana de casos que estaven acostumats a tractar els jutjats
penals se situava entorn dels 7.000. Segons ha manifestat Pere
Barceló, si aquesta situació segueix la línia ascendent dels
darrers anys, serà necessari crear un onzè jutjat d'instrucció.
Malgrat que fins ara la dotació d'infraestructura dins la
jurisdicció penal era acceptable, l'augment del nombre de delictes
fa que els jutjats no puguin continuar assimilant aquest increment
de càrrega.
Els jutges penals han detectat durant els dos darrers anys un
increment de causes contra persones estrangeres, principalment
nord-africans i alemanys. Entre els primers no sorprèn, perquè eren
habituals les denúncies que afectaven aquest col·lectiu. No ocorre
així entre els europeus, que generalment protagonitzen altres tipus
de delictes, com ara grans estafes i blanqueig de doblers. Els
titulars d'instrucció han començat a tramitar amb certa freqüència
extradicions d'estrangers per delictes de sang al seu país. Segons
Pere Barceló, durant l'estiu, hi havia guàrdies que pareixia que
els jutjats treballaven per a estrangers, ja que la Policia conduïa
més detinguts de fora de l'Estat que espanyols. En aquest sentit,
la reivindicació que els jutjats disposin d'intèrprets comença a
ser fonamental.
Els ciutadans són conscients que l'administració de justícia és
la que pitjor funciona com a servei públic. Per això, les queixes
davant organismes com ara el Defensor del Poble són freqüents i
afecten, per aquest ordre, els jutjats penals, els civils i els de
la jurisdicció contenciosa administrativa, malgrat que ja funciona
un segon jutjat per tal d'alliberar la càrrega del Tribunal
Superior.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.