El Laboratori d'Investigació de Litiasi Renal de la UIB, creat l'any passat, és l'únic centre d'investigació d'Espanya que té un arxiu de càlculs renals (formació de pedres als ronyons) i anàlisis d'orina, el qual ha estat possible gràcies a la col·laboració de Son Dureta. A Europa només n'hi ha un altre situat a França que disposi de tanta informació i a la resta del món només es té constància que n'hi hagi als Estats Units.
En aquest laboratori, que és dirigit pel catedràtic de Química Analítica de la UIB, Fèlix Grases, s'han arxivat un total de tres mil historials complets de persones que tenen càlculs renals als quals també se'ls han estudat tots els paràmetres de l'orina. Gràcies a aquests historials l'equip de Grases ha pogut classificar 11 tipus de càlculs renals i 34 subtipus, que serviran com a models per curar la formació de pedres. Amb aquest arxiu, que s'anirà ampliant cada any, es pretén donar un servei a la societat. «Aquest arxiu és molt important ja que cada persona que tenim arxivada té càlculs a causa d'una combinació de factors particulars. Com més casos tinguem estudiats, més garanties tindrem per diagnosticar i curar una determinada persona. És precís donar una teràpia específica per ser efectius». Grases recorda que la formació de pedres s'origina per multitud de factors i que aquesta circumstància fa difícil fer un diagnòstic. «Aquests factors poden estar lligats a una dieta desequilibrada. «Menjar només verdures o menjar només carn i productes làctics pot afavorir la formació de pedres». També influeixen els factors ambientals com la humitat i el sol, com és el cas de les Illes. De fet Balears, amb un 14 per cent, supera la mitjana de la població mundial que pateix càlculs, que es troba en un 10 per cent. El sedentarisme, l'estrès i una predispoció genètica també poden influir a la creació de càlculs. No obstant això, per Grases aquests factors «poden ser anul·lats si la persona és conscient que pot tenir pedres i actua en conseqüència».
