Donen nom a una de les muntanyes més importants de la comarca i de tota la Serra "el puig del Teix" i són testimoni mut de quan a l'illa de Mallorca feia un clima de tipus continental molt més fred i humit que l'actual. En aquella època, fa unes desenes de milers d'anys, possiblement formaven masses boscoses de considerable extensió que devian donar als cims de la serralada de Tramuntana, ara esquerps i rocallosos, un aspecte molt diferent de l'actual.
Ara, els teixos, són cada dia més rars, escassos i, sobretot, desconeguts. Tot i això, encara n'hi ha un bon grapat que sobreviuen i que estan repartits per tota la Serra, en petites poblacions totalment aïllades les unes de les altres. Segons sembla, aquests arbres encara representaven una part important de la vegetació arbòria de la Serra en el moment de la conquesta catalana. Entre el canvi climàtic gradual dels darrers mil·lennis i la intensa explotació per aconseguir la seva preciosa fusta, el teix s'ha convertit en una raresa de les nostres muntanyes, una singularitat que segons els botànics i els conservacionistes és del màxim interès protegir i conservar.
Ja fa més de vint anys que alguns membres del GOB varen començar un inventari de tots els teixos que quedaven a la Serra, unica part de l'Illa on viuen actualment. En aquells moments ja es va veure que en tota la comarca quedaven 418 exemplars, si bé s'ha de dir que la immensa majoria d'aquests no havien assolit la talla d'arbre i eren només arbusts penjats del roquissar, única banda on són inaccessibles a les cabres.
Aquests 418 teixos de la Serra catalogats en l'esmentat estudi pel naturalista Guillem Alomar, subsistien només en onze localitats situades totes al voltant dels 1.000 metres d'altitud (recordem que és un arbre de clima fred): Mola de Planícia, el Teix, Alfàbia, puig Major, coll de ses Escudelles, Massanella, ses Cases de sa Neu, la serra dels Teixos, el puig Galileu, i el puig Tomir. Encara ara només els excursionistes autèntics i els amants de la natura tenen el privilegi de gaudir de la seva presència immemorial.
