Febre constructora al final del govern PP

El cert és que ha Mallorca hi ha una febre constructora sense precedents. Els milions de visitants de l'Illa queden fascinats per la «nostra» bellesa i una bona part (rica, això sí) procura construir-se una bona residència per passar-hi amb comoditat les vacances de l'any següent. També hi ha els mallorquins que per millorar el seu nivell de vida se'n van de Palma als afores, on s'hi edifiquen una gran casa, alternativa a la de Palma, per allunyar-se de la bullícia de la ciutat.

Amb doblers és fàcil construir. Si no hi ha molts impediments i traves legals és bo de fer, i interessant, canviar de residència si és a les mans d'un. Amb el passat govern de dretes era el que ocorria, no hi havia gaire dificultat per omplir l'Illa de ciment. Basta fer un cop d'ull a Magaluf o als voltants de Palma, per posar-ne dos exemples. Les urbanitzacions sortien de davall les pedres i tot s'omplia de ciment i asfalt. Tant a sòl urbà com a sòl rústic. Les pautes del creixement arquitectònic a l'Illa les defineixen els polítics. «Són els que permeten que un projecte es pugui dur a terme o no», indiquen aquestes mateixes fonts.

Hi ha un procés formal per poder construir una casa o qualsevol obra arquitectònica. I la clau del procés és en la decisió dels polítics sobre ell. Primer s'ha d'esbrinar si la terra on es vol construir és edificable o no. Aquest punt el
Si es pot edificar s'ha de realitzar un projecte amb la col·laboració d'un arquitecte que és el que prepara els plànols corresponents a l'obra a realitzar. És llavors quan entra en acció el Col·legi d'Arquitectes per analitzar el projecte de construcció, proposar alternatives i donar el permís perquè es dugui a l'Ajuntament corresponent a la zona on s'ha de fer l'obra.