La nova planta dessaladora, que entrarà en funcionament durant els deu primers dies de juliol, permetrà la possibilitat de desviar els recursos hídrics dels embassaments de la serra de Tramuntana, Gorg Blau i Cúber a zones de Mallorca diferents de la badia de Palma. Cal recordar que els embassaments són propietat d'Emaya, l'empresa municipal de proveïment d'aigua a Palma, i que en destina el cabal únicament i exclusivament a la capital i a Calvià. Només de manera puntual abasteix altres municipis amb situacions de dèficit, sempre que siguin propers a la canalització ja existent i cobrant pel servei.
El secretari general tècnic de la Conselleria de Medi Ambient, Bernat Salvà, explicà a Diari de Balears que «independentment de qui governi en el futur, la tendència inequívoca és l'homogeneïtzació dels recursos hídrics i dels preus de l'aigua. És a dir, la concepció global del subministrament de l'aigua a Mallorca amb uns preus iguals o semblants pertot arreu».
Salvà assenyalà que «evidentment, unes noves destinacions del cabal dels embassaments de Tramuntana haurien de passar per un acord entre institucions per tal que no sigui exclusiu d'Emaya o, allò que és el mateix, de Palma. Serien acords específics amb l'objectiu d'optimitzar la disponibilitat de l'aigua. Si la dessaladora ofereix un proveïment suficient, l'aigua del gorg Blau i de Cúber podria ser conduïda a altres zones de l'Illa».
El secretari general tècnic de Medi Ambient indica que «el funcionament de la dessaladora suposarà un cost important de la producció d'aigua potable per mor de la despesa energètica. El preu seria, aproximadament, d'unes 100 pessetes per metre cúbic, però això no vol dir que tot el cost hagi de repercutir sobre l'usuari. L'única manera és la gestió i l'aprofitament global dels recursos. Per exemple, l'obtenció d'aigua de sa Marineta de Llubí i dels embassaments surt a preu de cost, la qual cosa compensaria, en una gestió global, l'elevada despesa energètica de la dessaladora. A més, d'aquesta manera també es podrien igualar els preus i evitar les grans diferències existents entre zones o comarques».
