L'abstenció reiterada d'UM en la sessió o sessions d'investidura del president del Govern no atorgaria el poder a Jaume Matas com a representant de la llista més votada en les eleccions, sinó que abocaria, si continuava durant seixanta dies, a la convocatòria de noves eleccions.

Sense acord amb els nacionalistes de centre, les candidatures de Jaume Matas i de Francesc Antich empaten a vint-i-vuit vots i l'Estatut d'Autonomia exigeix que el president obtengui la majoria dels vots del Parlament. Per tant, l'abstenció d'UM, una possibilitat que alguns dirigents plantejaven a la investidura de Jaume Matas, no és factible.

La investidura del president del Govern balear es regeix per l'article 31 de l'Estatut, que preveu les següents passes: «Si el Parlament, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, n'atorgava la confiança al candidat, aquest serà nomenat president. Si no aconseguia, la majoria esmentada, la mateixa proposta se sotmetrà a nova votació quaranta-vuit hores després de l'anterior i la confiança serà atorgada per majoria simple. Si en aquestes votacions no s'atorgava la confiança del Parlament, es tramitaran propostes successives de la manera prevista als apartats anteriors. En cas que hagin transcorregut seixanta dies a partir de la primera votació per a la investidura sense que cap candidat no hagi obtingut la confiança del Parlament, aquest restarà dissolt i es procedirà a la convocatòria de noves eleccions».

Els dirigents del PP que confiaven pactar l'abstenció d'UM a canvi d'alguna contrapartida, s'havien confós amb l'article de l'Estatut que regeix l'elecció de president del Parlament. El desconeixement de l'Estatut d'Autonomia per part d'alguns «pares de la pàtria» està quedant en evidència després dels resultats de les eleccions del 13-J.