«Estam deixant perdre la barriada, i això és una llàstima». La frase pertany a Jaume Serra, que viu al carrer dels Àngels, i el seu rostre denota preocupació. Té una seixantena llarga d'anys i és un dels testimonis de la degradació que està patint la zona compresa entre els carrers de Sant Jaume i les Rambles i el carrer Unió i el carrer del Convent de Santa Magdalena.
En aquesta àrea urbana conviuen a la vegada les cases senyorials i luxoses com la que acull la cambra de la propietat urbana o metges odontòlegs i missers, amb un nombre de cada vegada més elevat de cases que s'esbuquen o que romanen buides. En aquests carrers, just a un parell de metres d'algunes de les vies més freqüentades de Palma, el silenci senyoreja. La conversa amb Serra, al carrer de Can Canals, es pot mantenir en un nivell ben baix, sense interferències. El sol no toca l'asfalt brut. «Ens hem quedat sense comerços, les cases s'estan buidant perquè aquí vivia molta de gent gran i aquesta solitud no és bona. De cada vegada vénen més drogoaddictes i a les nits determinats carrerons són de cada vegada més perillosos. Abans aquest era un dels barris més segurs de Palma, però en els darrers deu anys la truita s'ha girat i ara els atracaments ja no són tan ocasionals com abans».
En el carrer del Bisbe, completament desert, es poden veure els darrers testimonis de la nit de gresca per part dels toxicòmans. Xeringues abandonades prop d'una claveguera, llaunes de cervesa buides i un embolcall de Trankimazín confirmen les paraules de Serra. Una màquina netejadora d'Emaya passarà aviat per la zona i n'esborrarà el rastre. Els fanals antics recorden que és en carrers com el de les Caputxines on la ciutat conserva bona part de la seva fesomia antiga. A la part més propera al carrer Unió hi ha alguns bars que a les nits atreuen bona part del jovent palmesà. Més endins, en el número 17, els llençols blancs estesos són l'únic testimoni de vida que hi ha.
