L'aeroport de Son Sant Joan visqué, durant la matinada del dijous al divendres, el que normalment s'anomena una nit «moguda», i no precisament en el sentit lúdic de la paraula.
A les 00.00 hores del divendres s'iniciava una vaga de transport discrecional que, suposadament, havia de causar un autèntic caos a les instal·lacions aeroportuàries durant tot un llarg cap de setmana, amb centenars de milers de turistes afectats. La vaga i el caos duraren el mateix que durà la nit. Mentre avançava la claror del nou dia, les posicions de treballadors i patronals s'aproparen fins arribar a un punt de trobada, com pertoca a qualsevol aeroport del món. A les nou del matí sortia la fumatta bianca de l'enteniment, en els dos sentits de la paraula, però els incidents ocorreguts durant la nit anterior no foren pocs ni lleus.
Tal vegada, el més important fou el que tingué com a escenari la cinquena planta de l'horrible edifici d'aparcaments de Son Sant Joan, un escenari digne de la més dura de les pel·lícules de por. Eren aproximadament la 1.30 de la matinada, hora de pel·lícula de por, quan els manifestants s'adonaren que aquest indret era aprofitat pels touroperadors per carregar turistes en vehicles petits, enfora de les enceses mirades dels conductors d'autocars.
Així i tot, sempre és difícil escapar de l'abast d'uns treballadors en vaga. En assabentar-se de la feta, no dubtaren a dirigir-se a la cinquena planta i llançar pedres i bugies, nova arma de combat (com no podia ser d'altre manera) dels treballadors del volant, contra els vehicles esquirols. Fou aquest moment quan la policia inicià la seva càrrega. No passà res massa dramàtic, a part dels crits i de les corregudes, però un dels treballadors va rebre porrades de valent.
