Les llars del menor són una eina de lluita per aconseguir la normalització dels infants que han de passar per elles. Amb aquesta finalitat, set cases distribuïdes per tota la geografia urbana palmesana acullen un màxim de setanta nins derivats dels serveis de protecció als menors que tenen entre 3 i 18 anys.
Les problemàtiques familiars que han motivat l'internament dels menors provenen del desemparament, els maltractaments físics i els abusos sexuals, essent aquests dos darrers els que han fet que s'experimenti un major nombre d'ingressos.
A aquests nins se n'han d'afegir alguns que tenen algun tipus de minusvalidesa. Com que la idea principal, segons va explicar la directora de les llars del menor, Antònia Cerdà Martorell, «és que la vida dels nins de la llar sigui absolutament normal, empram els recursos que la societat ens posa a l'abast. Els nins van a l'escola que els pertoca, als clubs d'esplai, fan esport a les barriades on viuen».
Per això és important "diu Cerdà" que es desmitifiqui la manera de viure d'aquests nins. «Aquesta és completament normal. Els nins s'aixequen a les diferents hores que els marquen les obligacions escolars, berenen i van a classe. Arriben al migdia i dinen i després reparteixen l'horabaixa entre activitats extraescolars, estudis, amics... tot el que fan els altres nins. Després van a sopar i a jeure. Els caps de setmana cada un d'ells té un pla diferenciat, segons com està la situació legal de les seves famílies».
