Els ports balears són receptors d'un gran volum de mercaderies. El 1997 se'n descarregaren més de 6'3 milions de tones, sense comptabilitzar el transport d'aigua potable tarragonina i 4'5 milions de tones netes de mercaderies en règim de cabotatge estatal, segons l'Informe sobre tràfic comercial per via marítima de les Balears 1997, elaborat per la Cambra de Comerç. En canvi, les mercaderies embarcades des de les Balears cap als ports peninsulars només sumaren 0'4 milions de tones netes.
Les dades demostraren que l'arxipèlag balear «és un excel·lent client dels empresaris peninsulars i dels ports del litoral mediterrani i, sobretot, del port de Barcelona», apuntà Esteve Bardolet, cap del Servei de Publicacions i Estudis de la Cambra. Aquesta situació no es reflecteix, emperò, «en la facilitat de càrrega de les navilieres insulars al port de Barcelona "el 56% de la seva mercaderia té com a destinació les Illes", ja que ens han fet arribar els problemes de maniobrabilitat que pateixen pel reduït espai de què disposen per carregar les mercaderies, allò que encareix el cost de la manipulació de la càrrega».
Per aquests motius, la Cambra ha duit a terme aquest estudi per constatar quins ports peninsulars són els més utilitzats. Els resultats mostren Barcelona, Tarragona (68%) i València (42%) com els ports estatals de subministrament més importants. És per això que la Cambra ha fet arribar el malestar de les navilieres en aquests ports perquè adeqüin i ampliïn les seves instal·lacions «per tractar com es mereix el tràfic de mercadaries amb destinació a les Balears», especialment al port de Barcelona, ja que «la inauguració de l'autopista Madrid-València farà més ràpid i barat el transport de mercaderies fins al litoral valencià, fet que podria suposar un canvi en la intensitat de feina amb el port de València, ja que ha iniciat la remodelació de les seves infraestructures. Allò que es persegueix és fer les Balears més competitives».
