Els vestigis de sa Carrotja veuen la llum

Aquest vestigi ha estat objecte de la seva restauració al llarg dels darrers tres anys. Prèviament als treballs també s'excavà la superfície que ocupà la basílica sense cap tipus d'èxit.

El projecte de restauració ha caminat de la mà de dues tècniques de l'Ajuntament de Manacor, Francisca Torres, arqueòloga del patrimoni històric-artístic i Margalida Munar, llicenciada en Belles Arts i especialista en restauració arqueològica in situ.

L'empresa ha estat subvencionada per la Sala amb el vistiplau de la comissió de Patrimoni del Consell.
Sa Carrotja representa, a hores d'ara, un dels pocs vestigis cristians constatats a Mallorca (s. IV-VI), juntament amb la basílica de Son Peretó i la de Campos que encara es troba en fase de restauració.

La història arqueològica i la gènesi de restauració del jaciment es remunta a principi de segle i no ha estat exempta de polèmica. Devers l'any 1908, el propietari del solar, Joan Amer, i l'arquitecte Rubió tregueren a la llum les poques restes que quedaven de la troballa i publicaren una sèrie de fotografies a l'Institut d'Estudis Catalans que ja evidenciaven el seu mal estat de conservació.

La Guerra Civil suposà un tall en l'estudi del jaciment que acabà en la urbanització de la zona. L'any 1964, els arqueòlegs Guillem Rosselló Bordoy i Pere de Palol, tornaren a encetar el tema i publicaren una planimetria de la pica a Las basílicas de Manacor. No obstant això, prengueren la decisió de tapar-ho, encara que aquesta vegada s'actuà des de criteris més cautelosos.