El ple de l'Ajuntament de Lloseta demanarà al Govern balear que suprimeixi l'antic impost dels alous que encara es contempla a l'actual compilació del dret civil de les Balears.
Els alous són unes càrregues fiscals que provenen de l'època medieval. Aquesta figura funcionava quan un senyor cedia la propietat d'unes terres a un pagès. En aquesta cessió s'incloïa un dret pel qual en el cas que el pagès o els seus hereus venguessin la propietat el senyor havia de percebre una quantitat que inicialment estava xifrada entre el 10 i el 20% del que se'n rebés per la venda.
Aquesta fórmula ha subsistit en el temps i encara és vigent, tot i que des de l'any 90 va ser reformada i és limità a l'1% el dret d'alou amb una validesa de 5 anys per reclamar-lo.
Segons va explicar el batle, Miquel Pons, «s'ha detectat que moltes persones s'aprofiten de l'existència d'aquest impost. De fet, l'Ajuntament n'hagué de pagar un per comprar una de les cases que s'esbucaren per fer la nova plaça dels Quatre cantons». Pons considera que avui en dia no té sentit mantenir un impost d'aquestes característiques.
L'Ajuntament de Lloseta demana ara l'eliminació dels alous aprofitant que el Govern balear ha constituït una comissió per revisar i actualitzar el dret civil balear.
